Els avantatges (?) de ser esquerrà

Ara em moc una mica per intuició i sense tenir prou experiència com per a demostrar aquesta apreciació. però el cas és que, pel que vaig veient, ser esquerrà pot donar-te un gran avantatge en una lluita contra un dretà. M'explico. Crec haver comentat que hi ha certs cops de contraatac que es mecanitzen en funció del moviment de defensa. Aquests mecanismes els agafes repetint combos semblants seguint les instruccions de l'entrenador. Per exemple (i ara me l'invento) pot dir: Jab, directe i ganxo d'esquerra per a contraatacar amb upper de dreta aprofitant el moviment de balanceig. Què passa? Evidentment és un cop potent ja que ve de la mà bona i aprofita tot el moviment de cintura. Si el que ataca és un esquerrà, serà jab, directe i ganxo de dreta. La resposta hauria de venir de la mà dolenta. Això sembla que els descoloca i, sovint, els surten moviments contranatura. Els esquerrans, però, estan acostumats a respondre els dretans i un s'acostuma a optimitzar el moviment de la mà dolenta. Això és amb el que podrien tenir més dificultat els dretans, ja que estan acostumats a respondre altres dretans.
No sé si m'he explicat bé ni si això són apreciacions errònies de novell.

Planifiquem (i després ja farem el que ens roti)

Ahir anava pensant, mentre tornava del gimnàs, que ja començo a tenir una imatge global de la situació i que ja puc iniciar, ni que fos un esborrany, un full de ruta (ara que està tan de moda aquest concepte) per a assolir el que pretenc. Cal anar pas a pas, sense presses i sense marejar-me volent aprendre-ho tot de cop i ràpid. M'he fixat tres terminis:

1r: Assolir una molt bona forma física i mecanitzar els moviments. Això és més fàcil dir-ho que fer-ho. Quan es té una edat, segons quin exercici es faci comporta força riscos, des de lesions musculars a d'altres bastant més greus i fatals. S'ha de vigilar força. El mecanitzar moviments, és anar fent rutines molt seguides, fins a l'avorriment absolut, buscant temps d'on no n'hi ha i, sobretot, segrestar algú que te'ls dirigeixi i que et corregeixi les errades més petites per tal de no agafar vicis. Es tracta de que arribi un moment que la teva parella de combos no tingui la sensació de estar ensenyant més que entrenant.
2n: Quan estigui en forma i em mogui per intuïció, ja estaré en condicions de passar al següent nivell que serà adquirir força, musculació i velocitat. Durant la primera fase s'ha de procurar no perdre's en això ja que l'única cosa que s'aconsegueix és voler córrer i fer-ho tot malament. En aquest cas s'ha d'aplicar, com abans, la directiva de que primer és la salut. L'objectiu és poder fer els combos amb qualsevol parella intensament com si pensés més en el ring que en el gimnàs.
3r: Preparar-me per a fer sparring. Sé que és difícil però la meva idea és poder-ne fer alguns. En principi, en quan això passi, els meus objectius ja s'hauran complert. Deprés ja serà pensar en una quarta fase (o més ben dir, somniar) que seria la del combat, però aquesta està bastant descartada només per l'edat que tinc i la que tindré quan arribi a aquest punt.

Cap d'aquests objectius pot ser possible sense dues paraules les quals s'han de ficar al cervell com un mantra: disciplina i autodisciplina. Repetir-les cada cop que, subconscientment, et vinguin excuses per no anar un dia al gimnàs i quan et pensis que estàs rebentat i et vagin exigint cada cop més i intentis plegar.
Això queda molt bé escrit però caldrà aplicar-ho.

Això va per llarg (però ja sé el que és "això")

El primer de tot, la gran notícia: ja he après a saltar a la corda!! Bé, no duro més de 10 salts però ja vaig en bon camí. Ara falta aprendre a economitzar-ne esforços que, de moment, se'm fa esgotador.
La segona cosa és que començo a prendre consciència del que faig malament. El problema és que, sabent-ho, ho segueixo fent malament. Sé que hauré de posar molt d'emfasi en mecanitzar els moviments, sobretot els d'esquivar, que tinc molta tendència a posar la cara just allà on va el puny (i això, pel que he llegit, sembla ser que no és el que s'ha de fer). Es tractarà de fer servir el tercer dia (quan es pugui) per a fer totes les rutines que calgui. Pot ser la cosa més avorrida i pesada del món, però s'ha de fer.
La tercera és que, pel que sembla, el croixè ja el feia bé al començament. No sé en quin punt pegava malament ja que se'm doloria el canell. Ara ja no em passa. Igual és que apreto molt més les benes (la qual cosa no sé si és molt saludable).
Per cert, fa uns dies buscava per internet consells d'entrenament per a novells. Em va fer gràcia una que recomanava els següent: el primer que s'ha d'exercitar és el cardio, després es continua amb cardio i per acabar una mica de cardio. Si no s'assoleix una resistència de ferro és impossible de començar a fer la resta d'exercicis. Bé, no ho estic fent, precisament, d'aquesta manera però és una forma respectable de veure-ho.

Crec que sé com, però no de quina manera

Crec que he trobat la manera de millorar en els combos. La primera cosa (i no me l'estan ensenyant) és el saber el per què faig les coses. Penso que només es pot millorar si saps el que estàs fent. Estic aprenent a base de juntar-me amb gent que en sap i fent-me ensenyar. També m'estic empapant de videos i tutorials que m'ensenyen a corregir errors. Un exemple clar és el meu ganxo (altrament conegut com a croché). El vaig aprendre a llençar com si fos un jab o un directe, o sigui, començant amb el puny vertical i colpejant en horitzontal. El problema és que cada cop em feien més mal els canells. No sabia si era per un embenat mal posat, uns guants mal posats o un escalfament mal fet. Ahir, per casualitat, vaig veure un video on explicaven errades típiques de principiants, i aquesta n'era una de les principals. Deien que fent-ho així es causaven moltes lesions (de fet ja ho estava descobrint) i que el puny havia d'acabar vertical, igual que com es llençava. Ahir ho vaig fer així i, sí, ja no fa mal. Em mosqueja que, si ho feia tan malament, ningú no m'ho fes notar.
Sobre els combos, a base de fer-me ensenyar pels que en saben, he aconseguit dividir-los en tres fases les quals s'han de pensar per separat.
1a fase: el joc de cames i la protecció. Es tracta de ballar davant el company intentant botar i movent les cames amb criteri, sense perdre'l de vista i protegint la cara com si ell t'hagués de pegar. Aquí s'ha d'entrenar molt les cames i, sobretot, aprendre a saltar bé amb la corda. Això és una feinada molt dura i llarga però s'intentarà.
2a fase: el combo. Aquí és intentar pensar què es pretén en cada moviment, si és per cotraatacar, si és per defensar. Es tracta d'intentar fer-ho cada cop més ràpid i fort, fent que cada moviment pugui sorgir mecànicament i per reflexe.
3a fase: fugida. Aquest sempre em costa, no per difícil si no per que no hi penso i també ha de sortir mecànicament. Es tracta de, quan has fet el combo que pretenies, apartar-te i no quedar-te a l'abast del contrari. En un combat, si et quedes al lloc, estàs fregit.
Ara he de trobar la manera de poder anar millorant, mica a mica, cadascun d'aquests punts. Sé que només porto dos mesos anant al gimnàs i que l'objectiu és a molt llarg termini, però va bé començar a prendre consciència de per on puc anar millorant.

Progressa adequadament?

Hi ha moments en tot aprenentatge en què sembla que un s'estanqui. D'acord, només fa dos mesos que vaig començar i és impossible que s'hi pugui notar cap evolució substancial, i és molt possible que realment vagi progressant, molt de mica en mica, sense que me n'adoni. El problema està en la ment, que després de l'acceleració inicial sembla que hagi entrat en la corva d'una funció sigmoide en la que veus una fita, cada cop més a prop, però ni hi pots arribar mai. Sé que estic proper a un "canvi de pantalla" i hauria de fer alguna tipus d'exercici extra diferent als que ja faig per a poder trencar aquesta primera línia que se'm presenta. A veure si dono amb la clau i passo la primera pantalla... o, pot ser, sigui massa aviat encara. De moment tinc una mínima idea dels cops bàsics però segueixo liant-me massa amb els combos, la qual cosa fa que els hagi de fer lents i fluixos. Tampoc ajuda massa el fet de que sigui esquerrà, cosa que dificulta molt els exercicis en parella, tant per a mi com a per a qui hagi d'exercitar amb mi; sí, és molt possible que la meva dextria sigui un dels màxims inconvenients per a evolucionar de la millor manera. Encara és aviat per a fer grans valoracions.

Tot va lenament, però bé

El cos m'està responent força bé, encara que avui, curiosament, estic com bastant cruixit. Reconec que em costa més del que em pensava el posar-me en forma però suposo que és un imperatiu de l'edat, que sempre és més vella que un mateix. Cap problema. Em conformo en no patir cap lesió seriosa ni cap tendinitis (ara per bocamoll ve quan agafo de tot). Tampoc la panxa em baixa com jo voldria (a casa no faig gaires esforços per a ajudar en aquesta tasca).
Abans de començar sempre faig una mica de peses i estiraments, la qual cosa noto bastant en positiu. M'imagino que també és positiu el fet de que comenci a acostumar-me a regre mastegots, encara que de moment no siguin massa forts, que m'estan deixant morats per totes bandes. És important rebre'n cada com menys, això voldira dir que aprenc a defensar-me. Defensa... aquí patiré. No hi ha manera de cobrir-me bé quan combino, sempre oblido la protecció. De fet, tremolo quan al combo (per cert que em lio sempre amb els combos) toca donar a la galta, encara que sigui fluix. He de recordar sempre de recolzar el guant a la cara, per fort que et peguin (i es nota molt el cop) ja que si el separes una mica el que causes quan et donen és fotre't tu l'hòstia com si te la llencés l'altre sense que vagis protegit.
Ah, i de moment el cap també em respon, no es cansa i demana més i més. Encara que només vaig dos dies a la setmana, la meva idea és fer-ho tres quan em senti prou bé. Vaig per bon camí però no vull forçar.

PD. Ja tinc entrades per a veure la vetllada del dia 24 a la Farga de l'Hospitalet. Crec que és el millor que s'ha programat per aquí des de fa mots anys i, si no s'omple, dubto que en veiem una com aquesta en molt de temps. A qui li vagi aquesta història, les entrades van de 20 a 30 €. No em semblen massa cares pel que es veurà.

Un incís

Bé, voldria fer un incís i deixar de parlar de mi. Ho faré de tant en tant, crec que no estaria malament. El que volia comentar és un combat que es disputarà a Atlantic City el 8 de novembre i que té dos ingredients que em fan especial il·lusió. El primer és el de l'aspirant, Bernard Hopkins, que el gener farà 50 anys. Saber que hi ha qui pot lluitar al més alt nivell en aquestes edats em fa pensar que encara puc fer alguna cosa (a nivell amateur i light, però alguna cosa). A més a més, ha tingut els collons de triar el rival més bèstia que podia triar: Sergei Kovalev, un autèntic "matador". Aquest és l'altre ingredient que m'agrada comentar, el tipus de boxejador que és Kovalev. El veus i t'adones que no cal estar molt fibrat per a tenir una pegada mortal. El veus i el seu pes el té a l'alçada, no als músculs. És àgil, ràpid i intel·ligent; amb això no cal estar excessivament musculós. En fi, només això.

Anem millorant, però...

Fa dies que no hi poso res. No és que no hagi fet res, el que passa és que és de poca rellevància... o igual no tan poca. M'explico: els exercicis van, més o menys igual sempre encara que ja he millorat un xic en la forma física. Suposo que el que no faci tanta xafogor també influeix. Una altra cosa que he de millorar, i molt, és a l'hora d'esquivar els cops. I això ho he notat!! Recordeu aquell exercici que us explicava d'intentar tocar l'espatlla del company i d'evitar que toquin la teva? Doncs quan et fan molts petits toca al mateix lloc passa això:

Ah, la foto està feta una setmana després de l'entrenament en qüestió. Fantàstic! Veient com respon el meu cos a aquests "copets" avui crec que intentaré ser més efectiu a l'hora d'esquivar. En fi. Pel que fa a altres coses m'estic empapant molt de teoria... teoria la qual el professor em tombarà el primer dia que m'ensenyi la seva. Però ja veurem,

Seguirem informant.

Ja he començat a fotre hòsties

Ahir, per fi, vaig fotre hòsties.

La veritat és que tenia ben poques ganes de fer res. Ahir al migdia cardava una xafogor que era per a quedar-se a casa. Arribo, faig el dinar, després he de guardar una burrada de roba, poso l'ordinador i no engega... començo a posar-me de mala llet. La xafogor augmenta. Ara no tinc temps, he de marxar al gimnàs. Surto de casa ja cansat... total, un panorama fantàstic per a començar a fer exercici intens.

En fi, vaig fer uns minutets de bicicleta per a escalfar, unes peses i a fer estiraments. Suava de la humitat. Ja no hi hauria anat, pero m'havia d'obligar. A les sis començava el "preescalfament": igual que l'altre dia, córrer una bona estona combinant certs exercicis en plena cursa. Sense descansar, estiraments i exercicis dirigits. Em fa l'efecte que no va ser tan bèstia com dimarts passat (o és que ahir jo estava millor, no sé). Al final el crit de "sombra!". Estava cansat però no esgotat. Genial, em podré posar els guants! Calia buscar parella de ball i anar fent els combos que s'anaven proposant a mode de coreografia. Ho vaig fer amb un que era novell i esquerrà com jo. Els combos els anàvem fent lentament i augmentant la potència segons li agafàvem el truc. Hi havia gent que ho feia amb molta intensitat, normal. Ja, a la fi, el millor: anar a buscar el tronc del contrari i protegir-te de l'altre.... això sí, fluixet. Vaig gaudir com no ho havia fet en temps. Bé, nosaltres donàvem fluixet, però d'altres s'atonyinaven amb ganes. Vaig rebre dos "copets" al fetge que els vaig notar (arriben a ser forts i em deixen a terra). Per a acabar, una mica de sac.

Curiosament vaig sortir al carrer i em notava menys cansat que al sortir de casa. Menys cansat i mentalment relaxat. Arribar i pensar que l'ordinador ja s'arreglaria i, si no, doncs no. Jo què sé, estava bé, no tenia ganes de amoïnar-me i els problemes me la suaven.

Abans hagués començat a fer boxa!

Primer dia de gimnàs (o qui cony m'ha demanat ficar-me en això?)

Ahir vaig trepitjar per primer cop el club de boxa. Quan vas a entrar, esperes trobar un amtre com a les pel·lícules, amb fum, dos "indeseables" atonyinant-se damunt d'un ring i dos paios plens de cicatrius amanyant el proper combat. Res d'això. És un gimnàs normal, amb els seus aparells i la zona adaptada per a pegar (sacs de tot tipus i un ring de 12 cordes) i gent ben normal.

Vam arribar allà i vam xerrar una mica amb el Jose, l'entrenador. Quan ja estavem canviats ens va preguntar si havíem saltat algun cop a la corda. Sense esperar resposta ens escanejà amb la mirada i es respongué a ell mateix: "vistes aquestes panxes crec que no". En fi... una mica d'aparells per a escalfar i a començar la classe. Res de classes adaptades i entrenament progressiu, no, el "preescalfament" es feia al nivell de la resta de la gent: córrer, córrer, córrer de costat, córrer de l'altre costat, córrer normal, córrer fent l'1-2, córrer normal... després en grup i sense descansar, exercicis de braços, de cames, abdominals, flexions, més exercicis de braços, més exercicis de cames... tot aixó intensament i sense parar, histèria pura; després a tocar-se les espatlles, una manera cansada de jugar a tocar i parar, per dir-ho d'alguna manera. És divertit, es tracta de intentar tocar l'espatlla d'un company mentre que evites que els demés toquin la teva. Divertit i esgotador. El Jose ens mirava com estàvem i començà a cridar: "aquí huelo a gin-tonic, huelo a mucho alcohol!"; anava a dir-li que jo era més de Jack Daniel's, però no tenia força.

Acaba el "preescalfament". Estem morts. En teoria ara començava la part més tècnica. Li pregunto al Jose si nosaltres també ens posem els guants. Ell ens mira i diu "con esa cara de berenjena que teneis mejor que por hoy lo dejeis". Va ser poca estona però molt explosiu. Sumat a la xafogor del dia, allò era com un petit infern. Bé, tenint en compte que aquesta setmana és força estranya, ja ens emplacem a dilluns. La meva esperança és que per l'octubre ja em posi al dia físicament i pugui passar a la part tècnica. No sé. A la pregunta de qui cony m'ha demanat ficar-me en això, la resposta, suposo, que és jo solet i ningú més. Així que....

Descans

Fa dies que no poso res. No és que no hagi fet res però del que es tractava aquests dies era de posar-me les piles de cara a la setmana que ve que és quan, en teoria, començo a fer boxa seriosament. Des de l'últim cop que vaig escriure, és corregut molt, caminat més i he donat uns quants cops de puny. No he saltat a la corda però he millorat molt el jab i l'1-2. De cara a la qüestió cardiovascular crec que les caminades de més de 10 Km pel Collsacabra, anar caminant d'Olot a Cantonigròs i la (habitual) ascensió als Bastiments haurien d'haver anat bé... bé? No sé si hi té res a veure però la matinada de dilluns a dimarts el cos em va donar un ensurt de por com recordant-me que m'estava passat de la ratlla per l'edat que tenia. Afortunadament no era res greu i només una qüestió muscular, escandalosa però muscular. Això sí, la metgessa d'urgències em va dir que reduís l'exercici i que em dediqués a sessions lleugeres de no més d'una hora i que, en tot cas, vagi augmentant poc a poc si tot va bé, però que no faci bestieses.

Hauria de fer cas?

Parlant d'altres coses que no tenen res a veure amb mi, aquest cap de setmana hi ha el combat Kiko Martínez contra Carl Frampton a Dublin. Martínez defensarà el títol mundial de Supergall. Ho dic per que sembla que aquest esport està proscrit i perseguit en aquest país i que hi ha una autèntica fòbia a escriure res que hi estigui relacionat. Per a qui li pugui interessar, a la pàgina de marca.com es pot comprar per 2,99 € i es podrà veure tota la vetllada a partir de dissabte a les 9,30. I si es vol, es podrà gaudir en diferit quan es vulgui fins el dia 13 que serà, suposo i espero, quan retransmetran el Floyd Mayweather contra el Chino Maidana.

Necessito descansar

Porto 5 dies de pretemporada i el meu cos m'està dient que baixi el ritme, que m'estic passant. Suposo que també hi entren els factors extraesportius. M'explico, arribar al poble en plena festa major... això afegeix un punt extra d'esforç ja que t'obliga a fer certs sobre-exercicis de cames i de fetge. No, no és un bon començament per a una preparació òptima. En fi.

A veure, comencem per divendres. Començament de vacances, visca! Vacances? I una merda vacances!! Comença la feina de veritat. Després de recuperar-nos del ball de dijous, vam anar a córrer per la tarda. Èpica total, estàvem de postal corrent sota una pluja de mil dimonis. Sense assecar-me, sessió de gimnàs a tope. Peses, estiraments, pilota medicinal, jocs de peus i uns quants cops de puny. Ara tocava fer els ganxos d'esquerra i dreta. Fer la força de cintura cap a baix sense moure el tronc i llençant el ganxo amb el colze aixecat mentre amb l'altra mà cobreixes la defensa. Difícil de pensar en tot això al mateix temps. No se'm permetia marxar sense fer-ne 10 seguits correctament. Estava mort. Ara entenia els boxejadors que abracen el contrari quan estan fets caldo, jo ho feia amb el sac. Fi de sessió i a casa.

Dissabte. Bàsicament càrdio. Per la tarda breus tandes de córrer i, a la fi, una caminada de 12 km per la serra. Encara quedava forces per a anar a ballar a l'envelat fins les tantes de la nit.

Diumenge. Figura que tocava descansar però per la nit tocava la tradicional marxa nocturna. Res, 6 Km perfectament suportables.

El dilluns només vam córrer. Cap problema.

El dimarts ja va ser el dia fantàstic. Caminada per la serra a pas fort i sessió de gimnàs. Aquí les forces em van dir que ja en tenia prou. En un moment la meva corba de resistència va baixar en picat. El cos deia que baixés el ritme i intentés recuperar durant els propers dies. A veure si és possible. De moment, no vaig poder descansar ja que era l'aniversari de la meva filla i tocava fer un dinar per a una marabunta de nenes (i algun nen). Esgotat vaig acabar.

Aquest matí sessió lleugera de córrer. Aquesta tarda, en teoria, només estiraments i uns quants cops de puny per a millorar la tècnica.

Valoració d'aquests primers dies: esgotadors. I ara quan faig memòria del que s'ha fet, veig que no n'hi ha per tant, que no hauria d'estar tan fet caldo. Però és igual, he de continuar i estar ben a punt pel setembre, que qui vol gaudir primer ha de patir.

Ja no sóc un nen

Ahir vaig anar al gimnàs per a fer una sessió intensiva i provar-me fins on puc arribar (de moment) i amb què he d'anar amb compte. De moment, ja fa alguns dies que vaig notar una vella lesió de guerra al menisc esquerre de fa més de 20 anys i que en fa uns 14 que no es manifestava. Va, compra't una genollera per a repartit l'esforç. No sé si hi té alguna cosa a veure però corrent fort amb la cinta se'm carregà molt el tormell esquerre. Vaig parar i em vaig dedicar a estirar, fer una mica de peses, i hi vaig tornar però una mica més tranquil. Cap problema, ja no em va fer més mal. Després més peses i estiraments.

Aquest matí, però, el genoll m'estava explicant la seva vida però pel davant. És curiós, sempre és la cama esquerra la que em dóna problemes. S'haurà de gestionar amb precaució i no fer bestieses aquest estiu (o més de les que ja penso fer). El pla de preparació és fer tot el cardio que es pugui, entrenament explosiu, una mica de natació i alguna caminadeta (les sortides previstes són Olot-Cantonigròs, el Puigsacalm i la tradicional de cada any que és el pic de Bastiments). Els objectius per al 8 de setembre (que és quan torno) són: aconseguir una forma física decent (vaig per bon camí) sense trencar-me (no vaig per bon camí), poder saltar mínimament bé amb la comba (serà el més difícil) i poder fer amb un mínim de tècnica l'1-2 (això és el més divertit). A veure el que donen tres setmanes.

Primera presa de contacte

Dissabte em vaig fer una petita idea del que m'espera aquest estiu... i no vull ni imaginar-me, si això és només per a fer boqueta, el que em tocarà patir a partir de setembre. La veritat és que físicament vaig sobreviure força bé, millor del que esperava, però com he dit, és només una primera presa de contacte. Anem a analitzar una mica el que s'ha fet:

Córrer: per si algú no sap el que vol dir córrer, és el que comunment es coneix per "running". Córrer a pas suau durant 7 minuts i caminar durant 3; aixó tres cops, o sigui, durant mitja hora. Bé, cap problema.
Comba: saltar a la corda com fan les nenes al pati de l'escola. Bé, igual una mica més ràpid i sense cantar cançonetes. Crec que amb això és amb el que patiré més. Em falta molta coordinació i, amb les meves habilitats innates, el ridícul està servit. No em rendiré. He d'arribar a setembre podent fer, al menys, deu salts seguits sense ensopegar.
Pilota medicinal: suposo que es diu medicinal per que els metges es deuen fer d'or curant fractures de dits. Es tracta d'anar-se passant un a l'altre una pilota que pesa un ou. Va anar força bé, el que passa és que crec que si l'agafes malament, t'ha de destrossar els dits.
Peses: repeticions amb diversos tipus de peses. De moment pocs problemes. M'imagino que dia a dia anirà augmentant el nivell i aleshores sí que començaran els problemes.
Punys: pensava que no arribaria el moment de posar-me els guants. Per fer boqueta, va tocar una mica de tot. 1-2 1-2 1-2 al sac. Ja de bones primeres, vaig haver de prendre consciència de la posició dels peus, la defensa, deixar un jab sec i ràpid mentre que amb la mà esquerra m'havia de cubrir bé (per als dretans, seria la mà dreta) i deixar-la anar quant la dreta tornés i cubrís la defensa adequadament. Mica a mica vaig anar agafant el truc. Evidentment (i espero que així sigui), la rutina serà el aprendre a llençar correctament el jab i només el jab i després anar a l'1-2.

Ahir al matí una mica més de correguda (no s'admeten acudits dolents al respecte) i com nou a casa. En fi, no sé si baixaré panxa amb això ja que sóc una persona de bon menjar i millor beure i, a l'estiu, això s'extrema més i no penso renunciar a cap dels meus plaers (la qual cosa fa que tingui més mèrit l'aconseguir el que em proposo).

Seguiré explicant.

Presentació

Em dic Lluís, tinc 47 anys en el moment d'escriure això, pare d'una filla, treballador en una oficina (vol dir exercici 0) i posseïdor d'una panxa més que important. Amb aquesta premisa, què nassos faig creant un bloc dedicat a la boxa? És fàcil, començaré ara a practicar el "noble arte del boxeo" que deien Jaime Ugarte i Emilio Marquiegui. Ja ho sé, és una bogeria, però és tot un repte.

Segueixo la boxa des de petit amb les interrupcions derivades de la persecució mediàtica que està rebent aquest esport. En aquest moment és molt difícil poder serguir el dia a dia de les competicions i més des de la desaparició de Marca TV... bé, tot això no ve al cas. El que passa és que el meu amic Xavi (amb unes circunstàncies molt semblants a les meves) va pensar que volia fer boxa. Mira, no sé què li va passar pel cap. La qüestió és que no sabia on podia anar i, els llocs que coneixia eren massa cars. Li vaig comentar que el meu amic Adrià estava al Club Boxa Sant Adrià (on si no?) i que li preguntaria sobre el lloc, preus i demés. Com acostuma a passar en aquests casos, mentre parlava amb ell, jo anava pensant en un segon pla, la qual cosa va fer que, quan vaig acabar, vaig dir: "mira, jo també m'hi apuntaré, podria estar bé".

Tot seguit després de deixar anar aquesta bestiesa, vaig començar a posar-me les piles. Des de setembre passat que vaig a un gimnàs per a fer exercicis de caddio. Res, el just per a tenir un mínim de fons i no petar pujant unes escales. Ara ja fa un mes, he intensificat els exercicis per tal d'arribar al 8 de setembre (és quan, en teoria, hauria de començar al Club Boxa Sant Adrià) en les milllors condicions físiques possibles. Ja aniré explicant les evolucions.

I us preguntareu per què aquest bloc? No? Va, sí, encara que no us ho pregunteu ho respondré. M'agrada que em feu aquesta pregunta. Tinc unes fites i hi vull arribar. Crec que explicant-ho m'obligo una mica a no decaure i, crec que pot ser ineressant, l'anar seguint el camí transcorregut de ser una foca sedentària a un boxejador encara que sigui de pa sucat amb oli.

Una altra cosa que anirè posant són comentaris sobre boxa i que no tinguin res a veure amb mi ja que he estat remenant per la xarxa i veig que no hi ha pràcticament res de pàgines de boxa en català (en castellà quasi totes són d'Amèrica) i voldrian intentar, ni que sigui una mica, fer prendre consciència de que la boxa ja no és el que era, que és un esport molt digne i que requereix la ment molt clara i una gran intel·ligència per a estar a l'èlit. Que la gent s'oblidi de la imatge del boxejador sonat de per vida, dels mafiosos controlant els gimnasos i de la violència que el rodeja. Més violent és un Barça-Madrid de fútbol, per exemple.

En fi, de moment ja en tinc prou. És possible que demà comenci a donar cops de puny a un sac, però no és segur.