Anem millorant, però...

Fa dies que no hi poso res. No és que no hagi fet res, el que passa és que és de poca rellevància... o igual no tan poca. M'explico: els exercicis van, més o menys igual sempre encara que ja he millorat un xic en la forma física. Suposo que el que no faci tanta xafogor també influeix. Una altra cosa que he de millorar, i molt, és a l'hora d'esquivar els cops. I això ho he notat!! Recordeu aquell exercici que us explicava d'intentar tocar l'espatlla del company i d'evitar que toquin la teva? Doncs quan et fan molts petits toca al mateix lloc passa això:

Ah, la foto està feta una setmana després de l'entrenament en qüestió. Fantàstic! Veient com respon el meu cos a aquests "copets" avui crec que intentaré ser més efectiu a l'hora d'esquivar. En fi. Pel que fa a altres coses m'estic empapant molt de teoria... teoria la qual el professor em tombarà el primer dia que m'ensenyi la seva. Però ja veurem,

Seguirem informant.

Ja he començat a fotre hòsties

Ahir, per fi, vaig fotre hòsties.

La veritat és que tenia ben poques ganes de fer res. Ahir al migdia cardava una xafogor que era per a quedar-se a casa. Arribo, faig el dinar, després he de guardar una burrada de roba, poso l'ordinador i no engega... començo a posar-me de mala llet. La xafogor augmenta. Ara no tinc temps, he de marxar al gimnàs. Surto de casa ja cansat... total, un panorama fantàstic per a començar a fer exercici intens.

En fi, vaig fer uns minutets de bicicleta per a escalfar, unes peses i a fer estiraments. Suava de la humitat. Ja no hi hauria anat, pero m'havia d'obligar. A les sis començava el "preescalfament": igual que l'altre dia, córrer una bona estona combinant certs exercicis en plena cursa. Sense descansar, estiraments i exercicis dirigits. Em fa l'efecte que no va ser tan bèstia com dimarts passat (o és que ahir jo estava millor, no sé). Al final el crit de "sombra!". Estava cansat però no esgotat. Genial, em podré posar els guants! Calia buscar parella de ball i anar fent els combos que s'anaven proposant a mode de coreografia. Ho vaig fer amb un que era novell i esquerrà com jo. Els combos els anàvem fent lentament i augmentant la potència segons li agafàvem el truc. Hi havia gent que ho feia amb molta intensitat, normal. Ja, a la fi, el millor: anar a buscar el tronc del contrari i protegir-te de l'altre.... això sí, fluixet. Vaig gaudir com no ho havia fet en temps. Bé, nosaltres donàvem fluixet, però d'altres s'atonyinaven amb ganes. Vaig rebre dos "copets" al fetge que els vaig notar (arriben a ser forts i em deixen a terra). Per a acabar, una mica de sac.

Curiosament vaig sortir al carrer i em notava menys cansat que al sortir de casa. Menys cansat i mentalment relaxat. Arribar i pensar que l'ordinador ja s'arreglaria i, si no, doncs no. Jo què sé, estava bé, no tenia ganes de amoïnar-me i els problemes me la suaven.

Abans hagués començat a fer boxa!

Primer dia de gimnàs (o qui cony m'ha demanat ficar-me en això?)

Ahir vaig trepitjar per primer cop el club de boxa. Quan vas a entrar, esperes trobar un amtre com a les pel·lícules, amb fum, dos "indeseables" atonyinant-se damunt d'un ring i dos paios plens de cicatrius amanyant el proper combat. Res d'això. És un gimnàs normal, amb els seus aparells i la zona adaptada per a pegar (sacs de tot tipus i un ring de 12 cordes) i gent ben normal.

Vam arribar allà i vam xerrar una mica amb el Jose, l'entrenador. Quan ja estavem canviats ens va preguntar si havíem saltat algun cop a la corda. Sense esperar resposta ens escanejà amb la mirada i es respongué a ell mateix: "vistes aquestes panxes crec que no". En fi... una mica d'aparells per a escalfar i a començar la classe. Res de classes adaptades i entrenament progressiu, no, el "preescalfament" es feia al nivell de la resta de la gent: córrer, córrer, córrer de costat, córrer de l'altre costat, córrer normal, córrer fent l'1-2, córrer normal... després en grup i sense descansar, exercicis de braços, de cames, abdominals, flexions, més exercicis de braços, més exercicis de cames... tot aixó intensament i sense parar, histèria pura; després a tocar-se les espatlles, una manera cansada de jugar a tocar i parar, per dir-ho d'alguna manera. És divertit, es tracta de intentar tocar l'espatlla d'un company mentre que evites que els demés toquin la teva. Divertit i esgotador. El Jose ens mirava com estàvem i començà a cridar: "aquí huelo a gin-tonic, huelo a mucho alcohol!"; anava a dir-li que jo era més de Jack Daniel's, però no tenia força.

Acaba el "preescalfament". Estem morts. En teoria ara començava la part més tècnica. Li pregunto al Jose si nosaltres també ens posem els guants. Ell ens mira i diu "con esa cara de berenjena que teneis mejor que por hoy lo dejeis". Va ser poca estona però molt explosiu. Sumat a la xafogor del dia, allò era com un petit infern. Bé, tenint en compte que aquesta setmana és força estranya, ja ens emplacem a dilluns. La meva esperança és que per l'octubre ja em posi al dia físicament i pugui passar a la part tècnica. No sé. A la pregunta de qui cony m'ha demanat ficar-me en això, la resposta, suposo, que és jo solet i ningú més. Així que....

Descans

Fa dies que no poso res. No és que no hagi fet res però del que es tractava aquests dies era de posar-me les piles de cara a la setmana que ve que és quan, en teoria, començo a fer boxa seriosament. Des de l'últim cop que vaig escriure, és corregut molt, caminat més i he donat uns quants cops de puny. No he saltat a la corda però he millorat molt el jab i l'1-2. De cara a la qüestió cardiovascular crec que les caminades de més de 10 Km pel Collsacabra, anar caminant d'Olot a Cantonigròs i la (habitual) ascensió als Bastiments haurien d'haver anat bé... bé? No sé si hi té res a veure però la matinada de dilluns a dimarts el cos em va donar un ensurt de por com recordant-me que m'estava passat de la ratlla per l'edat que tenia. Afortunadament no era res greu i només una qüestió muscular, escandalosa però muscular. Això sí, la metgessa d'urgències em va dir que reduís l'exercici i que em dediqués a sessions lleugeres de no més d'una hora i que, en tot cas, vagi augmentant poc a poc si tot va bé, però que no faci bestieses.

Hauria de fer cas?

Parlant d'altres coses que no tenen res a veure amb mi, aquest cap de setmana hi ha el combat Kiko Martínez contra Carl Frampton a Dublin. Martínez defensarà el títol mundial de Supergall. Ho dic per que sembla que aquest esport està proscrit i perseguit en aquest país i que hi ha una autèntica fòbia a escriure res que hi estigui relacionat. Per a qui li pugui interessar, a la pàgina de marca.com es pot comprar per 2,99 € i es podrà veure tota la vetllada a partir de dissabte a les 9,30. I si es vol, es podrà gaudir en diferit quan es vulgui fins el dia 13 que serà, suposo i espero, quan retransmetran el Floyd Mayweather contra el Chino Maidana.