Em fa mal

Ja fa una setmana i encara em fa mal. A l'entrenament de dijous passat vaig rebre un cop al fetge. No massa fort, tot s'ha de dir. Diuen que de les hòsties a la cara et recuperes ràpid perquè la tens dura (alguns més que d'altres) però al fetge et deixa grogui. Res, va ser un cop, ja al final dels tres minuts, després d'estar rebent un bombardeig de cops a la cara, la galta, el nas... aguantant com podia. Em vaig quedar sense respiració, marejat. El "company" l'únic que em va dir va ser que, o el que vaig entendre ja que duia el bucal, això em passava per no protegir-me. Bé, un cop. Ja passen aquestes coses, se'n diu boxa d'això. Vaig tornar a casa adolorit. Després de passar nits de merda i dies veient les estrelles vaig haver de començar a prendre'm antiinflamatoris i calmants. Fora activitats físiques, només les domèstiques. Avui encara tinc dolor però intentaré anar al gimnàs i aguantar com un home (o així m'han fet creure que han d'actuar els representants del gènere masculí). El que ara no em puc treure del cap és el somni que he tingut avui. Mai recordo els somnis, però aquest m'ha quedat gravat. He somniat que havia de combatre amb el que em va fer el cop i jo estava cagat. Intentava visualitzar la lluita i l'estratègia d'abandonar a la mínima o esperar a que em tombés. No sé, ja us explicaré com han anat les coses.