Si algú llegeix les entrades anteriors pensarà que no tinc ni idea de per on navego.. i en certa manera tindrà raó. Miro, observo i trec conclusions. Després em faig un full de ruta segons el que après, i cada cop canvia, això és la conya de la situació. Ara vinc amb el que crec que és el definitiu (fins el proper canvi d'opinió).
Em vaig reunir amb mi mateix i tots dos vam analitzar la situació fredament. :
- Els meus objectius són a dos anys vista i són poc ambiciosos. Bàsicament és poder arribar a fer un espàrring (que com tothom sap és una activitat que consisteix en menjar molts espàrrecs).
- Per a assolir-ho requereixo d'una tècnica gairebé perfecta i mecanització de moviments.
- És difícil assolir la tècnica perfecta amb la capa de greix que m'envolta. Per a mecanitzar els moviments s'ha de fer un entrenament llarg i intens.
- Per tant, els objectius a mig termini són: seguir baixant pes (això va per bon camí. De l'estiu fins ara he baixat vora vint quilos i l'objectiu és baixar-ne quinze o vint més fins el juliol) i millorar la resistència.
És per això que, en aquest moment, cal reduir l'exercici explosiu (no treure'l) i augmentar l'aeròbic. Això farà augmentar la resistència i baixar el pes. A mesura que vagi aprimant i aguanti més físicament, cal insistir en els exercicis que em duguin a millorar els reflexos i l'agilitat. Tot això sense oblidar la tècnica; s'ha de matxacar fort amb això, però sempre tenir clar que no és un objectiu a assolir abans de l'estiu.
Si puc arribar a setembre pesant al voltant de setanta quilos i amb una més que acceptable resistència, aleshores ja ens podem centrar en la tècnica i les rutines, deixant el cardio només com a rutina de manteniment. La idea és poder arribar al maig-juny de 2016 amb un pes que rondi els seixanta-cinc, musculació i potència justa per fer mal, joc més que correcte de cames i mecanització quasi inconscient dels combos. Amb això crec que ja puc pujar al ring a fer algun espàrring.
