Nou gimnàs, nou concepte

Porto dues classes al gimnàs de Rogent, el de Xavi Moya, i si us he de ser sincer, em sento ben perdut. És com si no hagués fet res durant el darrer any i comencés de zero. M'explico. A Sant Adrià era tot a base de tècnica, exercici físic, mecanització de moviments... el combat ja arribaria sol amb tot l'après. A Rogent el concepte és ben diferent: una hora repartida en assalts de tres minuts on el que prima és la pràctica, pràctica i més pràctica. Aprendre a força de rebre hòsties. La tècnica i els moviments ja sortiran sols, sense pressa. És clar, ja pots mecanitzar esquives, moviments de cops ben acadèmics, combinacions donades on la resposta de l'altre la preveus... quan se't posa algú al davant i et comença a engegar cops (fluixos evidentment) t'oblides d'esquivar, d'ensenyar l'espatlla, de pujar la guàrdia. Només et dediques a espantar mosques com un desesperat. La meva esperança és haver-me acostumat a aquesta filosofia abans de Nadal, si no, ho veig negre. Sí, encara no m'hi trobo però segur que me'n sortiré (intento motivar-me). Bé, veurem com avança la cosa.