Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

dimecres, 16 de desembre del 2015

La meva anàlis de l'hostia al Rajoy a Pontevedra

Com que fa temps que no escric, avui em llençaré a fer de crític boxístic. Ahir algú amb més bona voluntat que intel·ligència va intentar noquejar el president del govern, però el cop li va sortir molt malament (al meu modest entendre) ja que l'únic que va aconseguir és que les ulleres li sortissin volant i res més. Ara intentaré analitzar, segons el meu novell punt de vista):

És previsible
El primer que fa és girar el cos i el braç per agafar impuls, telegrafiant tothom el que va a fer. El braç segueix la trajectòria més llarga possible, donant temps a que, tant el Rajoy com els seus escortes, puguin reaccionar. Aquestes dècimes de segon en què comença a agafar impuls i toca la cara haurien de ser suficients com per a que uns escortes ben entrenats l'evitessin.

És poc efectiu
El cop és una estranya barreja entre upercut i crochet, on fia tot el treball del cop al moviment del braç. Per a que un cop lateral sigui fulminant i pugui deixar KO l'oponent, s'ha de fer amb la coordinació de totes les parts del cos. La manera efectiva seria mantenir el braç dissimuladament avançat i a l'alçada del pit i la cama esquerra una mica al davant. Si fa un moviment ràpid de girar coordinadament el genoll, la cintura i el tronc, deixant que el braç faci el darrer moviment de cop, i sempre endavant, mai agafant impuls, el president ara estaria a l'hospital.

Bé, així és com ho veig. Si algú que en sàpiga més que jo ho veu diferent, encantat de llegir la seva rèplica.


https://www.youtube.com/watch?v=3VwLjHG2LM8