Porto 5 dies de pretemporada i el meu cos m'està dient que baixi el ritme, que m'estic passant. Suposo que també hi entren els factors extraesportius. M'explico, arribar al poble en plena festa major... això afegeix un punt extra d'esforç ja que t'obliga a fer certs sobre-exercicis de cames i de fetge. No, no és un bon començament per a una preparació òptima. En fi.
A veure, comencem per divendres. Començament de vacances, visca! Vacances? I una merda vacances!! Comença la feina de veritat. Després de recuperar-nos del ball de dijous, vam anar a córrer per la tarda. Èpica total, estàvem de postal corrent sota una pluja de mil dimonis. Sense assecar-me, sessió de gimnàs a tope. Peses, estiraments, pilota medicinal, jocs de peus i uns quants cops de puny. Ara tocava fer els ganxos d'esquerra i dreta. Fer la força de cintura cap a baix sense moure el tronc i llençant el ganxo amb el colze aixecat mentre amb l'altra mà cobreixes la defensa. Difícil de pensar en tot això al mateix temps. No se'm permetia marxar sense fer-ne 10 seguits correctament. Estava mort. Ara entenia els boxejadors que abracen el contrari quan estan fets caldo, jo ho feia amb el sac. Fi de sessió i a casa.
Dissabte. Bàsicament càrdio. Per la tarda breus tandes de córrer i, a la fi, una caminada de 12 km per la serra. Encara quedava forces per a anar a ballar a l'envelat fins les tantes de la nit.
Diumenge. Figura que tocava descansar però per la nit tocava la tradicional marxa nocturna. Res, 6 Km perfectament suportables.
El dilluns només vam córrer. Cap problema.
El dimarts ja va ser el dia fantàstic. Caminada per la serra a pas fort i sessió de gimnàs. Aquí les forces em van dir que ja en tenia prou. En un moment la meva corba de resistència va baixar en picat. El cos deia que baixés el ritme i intentés recuperar durant els propers dies. A veure si és possible. De moment, no vaig poder descansar ja que era l'aniversari de la meva filla i tocava fer un dinar per a una marabunta de nenes (i algun nen). Esgotat vaig acabar.
Aquest matí sessió lleugera de córrer. Aquesta tarda, en teoria, només estiraments i uns quants cops de puny per a millorar la tècnica.
Valoració d'aquests primers dies: esgotadors. I ara quan faig memòria del que s'ha fet, veig que no n'hi ha per tant, que no hauria d'estar tan fet caldo. Però és igual, he de continuar i estar ben a punt pel setembre, que qui vol gaudir primer ha de patir.
dimecres, 20 d’agost del 2014
dimarts, 12 d’agost del 2014
Ja no sóc un nen
Ahir vaig anar al gimnàs per a fer una sessió intensiva i provar-me fins on puc arribar (de moment) i amb què he d'anar amb compte. De moment, ja fa alguns dies que vaig notar una vella lesió de guerra al menisc esquerre de fa més de 20 anys i que en fa uns 14 que no es manifestava. Va, compra't una genollera per a repartit l'esforç. No sé si hi té alguna cosa a veure però corrent fort amb la cinta se'm carregà molt el tormell esquerre. Vaig parar i em vaig dedicar a estirar, fer una mica de peses, i hi vaig tornar però una mica més tranquil. Cap problema, ja no em va fer més mal. Després més peses i estiraments.
Aquest matí, però, el genoll m'estava explicant la seva vida però pel davant. És curiós, sempre és la cama esquerra la que em dóna problemes. S'haurà de gestionar amb precaució i no fer bestieses aquest estiu (o més de les que ja penso fer). El pla de preparació és fer tot el cardio que es pugui, entrenament explosiu, una mica de natació i alguna caminadeta (les sortides previstes són Olot-Cantonigròs, el Puigsacalm i la tradicional de cada any que és el pic de Bastiments). Els objectius per al 8 de setembre (que és quan torno) són: aconseguir una forma física decent (vaig per bon camí) sense trencar-me (no vaig per bon camí), poder saltar mínimament bé amb la comba (serà el més difícil) i poder fer amb un mínim de tècnica l'1-2 (això és el més divertit). A veure el que donen tres setmanes.
Aquest matí, però, el genoll m'estava explicant la seva vida però pel davant. És curiós, sempre és la cama esquerra la que em dóna problemes. S'haurà de gestionar amb precaució i no fer bestieses aquest estiu (o més de les que ja penso fer). El pla de preparació és fer tot el cardio que es pugui, entrenament explosiu, una mica de natació i alguna caminadeta (les sortides previstes són Olot-Cantonigròs, el Puigsacalm i la tradicional de cada any que és el pic de Bastiments). Els objectius per al 8 de setembre (que és quan torno) són: aconseguir una forma física decent (vaig per bon camí) sense trencar-me (no vaig per bon camí), poder saltar mínimament bé amb la comba (serà el més difícil) i poder fer amb un mínim de tècnica l'1-2 (això és el més divertit). A veure el que donen tres setmanes.
diumenge, 10 d’agost del 2014
Primera presa de contacte
Dissabte em vaig fer una petita idea del que m'espera aquest estiu... i no vull ni imaginar-me, si això és només per a fer boqueta, el que em tocarà patir a partir de setembre. La veritat és que físicament vaig sobreviure força bé, millor del que esperava, però com he dit, és només una primera presa de contacte. Anem a analitzar una mica el que s'ha fet:
Córrer: per si algú no sap el que vol dir córrer, és el que comunment es coneix per "running". Córrer a pas suau durant 7 minuts i caminar durant 3; aixó tres cops, o sigui, durant mitja hora. Bé, cap problema.
Comba: saltar a la corda com fan les nenes al pati de l'escola. Bé, igual una mica més ràpid i sense cantar cançonetes. Crec que amb això és amb el que patiré més. Em falta molta coordinació i, amb les meves habilitats innates, el ridícul està servit. No em rendiré. He d'arribar a setembre podent fer, al menys, deu salts seguits sense ensopegar.
Pilota medicinal: suposo que es diu medicinal per que els metges es deuen fer d'or curant fractures de dits. Es tracta d'anar-se passant un a l'altre una pilota que pesa un ou. Va anar força bé, el que passa és que crec que si l'agafes malament, t'ha de destrossar els dits.
Peses: repeticions amb diversos tipus de peses. De moment pocs problemes. M'imagino que dia a dia anirà augmentant el nivell i aleshores sí que començaran els problemes.
Punys: pensava que no arribaria el moment de posar-me els guants. Per fer boqueta, va tocar una mica de tot. 1-2 1-2 1-2 al sac. Ja de bones primeres, vaig haver de prendre consciència de la posició dels peus, la defensa, deixar un jab sec i ràpid mentre que amb la mà esquerra m'havia de cubrir bé (per als dretans, seria la mà dreta) i deixar-la anar quant la dreta tornés i cubrís la defensa adequadament. Mica a mica vaig anar agafant el truc. Evidentment (i espero que així sigui), la rutina serà el aprendre a llençar correctament el jab i només el jab i després anar a l'1-2.
Ahir al matí una mica més de correguda (no s'admeten acudits dolents al respecte) i com nou a casa. En fi, no sé si baixaré panxa amb això ja que sóc una persona de bon menjar i millor beure i, a l'estiu, això s'extrema més i no penso renunciar a cap dels meus plaers (la qual cosa fa que tingui més mèrit l'aconseguir el que em proposo).
Seguiré explicant.
Córrer: per si algú no sap el que vol dir córrer, és el que comunment es coneix per "running". Córrer a pas suau durant 7 minuts i caminar durant 3; aixó tres cops, o sigui, durant mitja hora. Bé, cap problema.
Comba: saltar a la corda com fan les nenes al pati de l'escola. Bé, igual una mica més ràpid i sense cantar cançonetes. Crec que amb això és amb el que patiré més. Em falta molta coordinació i, amb les meves habilitats innates, el ridícul està servit. No em rendiré. He d'arribar a setembre podent fer, al menys, deu salts seguits sense ensopegar.
Pilota medicinal: suposo que es diu medicinal per que els metges es deuen fer d'or curant fractures de dits. Es tracta d'anar-se passant un a l'altre una pilota que pesa un ou. Va anar força bé, el que passa és que crec que si l'agafes malament, t'ha de destrossar els dits.
Peses: repeticions amb diversos tipus de peses. De moment pocs problemes. M'imagino que dia a dia anirà augmentant el nivell i aleshores sí que començaran els problemes.
Punys: pensava que no arribaria el moment de posar-me els guants. Per fer boqueta, va tocar una mica de tot. 1-2 1-2 1-2 al sac. Ja de bones primeres, vaig haver de prendre consciència de la posició dels peus, la defensa, deixar un jab sec i ràpid mentre que amb la mà esquerra m'havia de cubrir bé (per als dretans, seria la mà dreta) i deixar-la anar quant la dreta tornés i cubrís la defensa adequadament. Mica a mica vaig anar agafant el truc. Evidentment (i espero que així sigui), la rutina serà el aprendre a llençar correctament el jab i només el jab i després anar a l'1-2.
Ahir al matí una mica més de correguda (no s'admeten acudits dolents al respecte) i com nou a casa. En fi, no sé si baixaré panxa amb això ja que sóc una persona de bon menjar i millor beure i, a l'estiu, això s'extrema més i no penso renunciar a cap dels meus plaers (la qual cosa fa que tingui més mèrit l'aconseguir el que em proposo).
Seguiré explicant.
divendres, 8 d’agost del 2014
Presentació
Em dic Lluís, tinc 47 anys en el moment d'escriure això, pare d'una filla, treballador en una oficina (vol dir exercici 0) i posseïdor d'una panxa més que important. Amb aquesta premisa, què nassos faig creant un bloc dedicat a la boxa? És fàcil, començaré ara a practicar el "noble arte del boxeo" que deien Jaime Ugarte i Emilio Marquiegui. Ja ho sé, és una bogeria, però és tot un repte.
Segueixo la boxa des de petit amb les interrupcions derivades de la persecució mediàtica que està rebent aquest esport. En aquest moment és molt difícil poder serguir el dia a dia de les competicions i més des de la desaparició de Marca TV... bé, tot això no ve al cas. El que passa és que el meu amic Xavi (amb unes circunstàncies molt semblants a les meves) va pensar que volia fer boxa. Mira, no sé què li va passar pel cap. La qüestió és que no sabia on podia anar i, els llocs que coneixia eren massa cars. Li vaig comentar que el meu amic Adrià estava al Club Boxa Sant Adrià (on si no?) i que li preguntaria sobre el lloc, preus i demés. Com acostuma a passar en aquests casos, mentre parlava amb ell, jo anava pensant en un segon pla, la qual cosa va fer que, quan vaig acabar, vaig dir: "mira, jo també m'hi apuntaré, podria estar bé".
Tot seguit després de deixar anar aquesta bestiesa, vaig començar a posar-me les piles. Des de setembre passat que vaig a un gimnàs per a fer exercicis de caddio. Res, el just per a tenir un mínim de fons i no petar pujant unes escales. Ara ja fa un mes, he intensificat els exercicis per tal d'arribar al 8 de setembre (és quan, en teoria, hauria de començar al Club Boxa Sant Adrià) en les milllors condicions físiques possibles. Ja aniré explicant les evolucions.
I us preguntareu per què aquest bloc? No? Va, sí, encara que no us ho pregunteu ho respondré. M'agrada que em feu aquesta pregunta. Tinc unes fites i hi vull arribar. Crec que explicant-ho m'obligo una mica a no decaure i, crec que pot ser ineressant, l'anar seguint el camí transcorregut de ser una foca sedentària a un boxejador encara que sigui de pa sucat amb oli.
Una altra cosa que anirè posant són comentaris sobre boxa i que no tinguin res a veure amb mi ja que he estat remenant per la xarxa i veig que no hi ha pràcticament res de pàgines de boxa en català (en castellà quasi totes són d'Amèrica) i voldrian intentar, ni que sigui una mica, fer prendre consciència de que la boxa ja no és el que era, que és un esport molt digne i que requereix la ment molt clara i una gran intel·ligència per a estar a l'èlit. Que la gent s'oblidi de la imatge del boxejador sonat de per vida, dels mafiosos controlant els gimnasos i de la violència que el rodeja. Més violent és un Barça-Madrid de fútbol, per exemple.
En fi, de moment ja en tinc prou. És possible que demà comenci a donar cops de puny a un sac, però no és segur.
Segueixo la boxa des de petit amb les interrupcions derivades de la persecució mediàtica que està rebent aquest esport. En aquest moment és molt difícil poder serguir el dia a dia de les competicions i més des de la desaparició de Marca TV... bé, tot això no ve al cas. El que passa és que el meu amic Xavi (amb unes circunstàncies molt semblants a les meves) va pensar que volia fer boxa. Mira, no sé què li va passar pel cap. La qüestió és que no sabia on podia anar i, els llocs que coneixia eren massa cars. Li vaig comentar que el meu amic Adrià estava al Club Boxa Sant Adrià (on si no?) i que li preguntaria sobre el lloc, preus i demés. Com acostuma a passar en aquests casos, mentre parlava amb ell, jo anava pensant en un segon pla, la qual cosa va fer que, quan vaig acabar, vaig dir: "mira, jo també m'hi apuntaré, podria estar bé".
Tot seguit després de deixar anar aquesta bestiesa, vaig començar a posar-me les piles. Des de setembre passat que vaig a un gimnàs per a fer exercicis de caddio. Res, el just per a tenir un mínim de fons i no petar pujant unes escales. Ara ja fa un mes, he intensificat els exercicis per tal d'arribar al 8 de setembre (és quan, en teoria, hauria de començar al Club Boxa Sant Adrià) en les milllors condicions físiques possibles. Ja aniré explicant les evolucions.
I us preguntareu per què aquest bloc? No? Va, sí, encara que no us ho pregunteu ho respondré. M'agrada que em feu aquesta pregunta. Tinc unes fites i hi vull arribar. Crec que explicant-ho m'obligo una mica a no decaure i, crec que pot ser ineressant, l'anar seguint el camí transcorregut de ser una foca sedentària a un boxejador encara que sigui de pa sucat amb oli.
Una altra cosa que anirè posant són comentaris sobre boxa i que no tinguin res a veure amb mi ja que he estat remenant per la xarxa i veig que no hi ha pràcticament res de pàgines de boxa en català (en castellà quasi totes són d'Amèrica) i voldrian intentar, ni que sigui una mica, fer prendre consciència de que la boxa ja no és el que era, que és un esport molt digne i que requereix la ment molt clara i una gran intel·ligència per a estar a l'èlit. Que la gent s'oblidi de la imatge del boxejador sonat de per vida, dels mafiosos controlant els gimnasos i de la violència que el rodeja. Més violent és un Barça-Madrid de fútbol, per exemple.
En fi, de moment ja en tinc prou. És possible que demà comenci a donar cops de puny a un sac, però no és segur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)