Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

dimarts, 12 d’agost del 2014

Ja no sóc un nen

Ahir vaig anar al gimnàs per a fer una sessió intensiva i provar-me fins on puc arribar (de moment) i amb què he d'anar amb compte. De moment, ja fa alguns dies que vaig notar una vella lesió de guerra al menisc esquerre de fa més de 20 anys i que en fa uns 14 que no es manifestava. Va, compra't una genollera per a repartit l'esforç. No sé si hi té alguna cosa a veure però corrent fort amb la cinta se'm carregà molt el tormell esquerre. Vaig parar i em vaig dedicar a estirar, fer una mica de peses, i hi vaig tornar però una mica més tranquil. Cap problema, ja no em va fer més mal. Després més peses i estiraments.

Aquest matí, però, el genoll m'estava explicant la seva vida però pel davant. És curiós, sempre és la cama esquerra la que em dóna problemes. S'haurà de gestionar amb precaució i no fer bestieses aquest estiu (o més de les que ja penso fer). El pla de preparació és fer tot el cardio que es pugui, entrenament explosiu, una mica de natació i alguna caminadeta (les sortides previstes són Olot-Cantonigròs, el Puigsacalm i la tradicional de cada any que és el pic de Bastiments). Els objectius per al 8 de setembre (que és quan torno) són: aconseguir una forma física decent (vaig per bon camí) sense trencar-me (no vaig per bon camí), poder saltar mínimament bé amb la comba (serà el més difícil) i poder fer amb un mínim de tècnica l'1-2 (això és el més divertit). A veure el que donen tres setmanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada