Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

dimecres, 20 d’agost del 2014

Necessito descansar

Porto 5 dies de pretemporada i el meu cos m'està dient que baixi el ritme, que m'estic passant. Suposo que també hi entren els factors extraesportius. M'explico, arribar al poble en plena festa major... això afegeix un punt extra d'esforç ja que t'obliga a fer certs sobre-exercicis de cames i de fetge. No, no és un bon començament per a una preparació òptima. En fi.

A veure, comencem per divendres. Començament de vacances, visca! Vacances? I una merda vacances!! Comença la feina de veritat. Després de recuperar-nos del ball de dijous, vam anar a córrer per la tarda. Èpica total, estàvem de postal corrent sota una pluja de mil dimonis. Sense assecar-me, sessió de gimnàs a tope. Peses, estiraments, pilota medicinal, jocs de peus i uns quants cops de puny. Ara tocava fer els ganxos d'esquerra i dreta. Fer la força de cintura cap a baix sense moure el tronc i llençant el ganxo amb el colze aixecat mentre amb l'altra mà cobreixes la defensa. Difícil de pensar en tot això al mateix temps. No se'm permetia marxar sense fer-ne 10 seguits correctament. Estava mort. Ara entenia els boxejadors que abracen el contrari quan estan fets caldo, jo ho feia amb el sac. Fi de sessió i a casa.

Dissabte. Bàsicament càrdio. Per la tarda breus tandes de córrer i, a la fi, una caminada de 12 km per la serra. Encara quedava forces per a anar a ballar a l'envelat fins les tantes de la nit.

Diumenge. Figura que tocava descansar però per la nit tocava la tradicional marxa nocturna. Res, 6 Km perfectament suportables.

El dilluns només vam córrer. Cap problema.

El dimarts ja va ser el dia fantàstic. Caminada per la serra a pas fort i sessió de gimnàs. Aquí les forces em van dir que ja en tenia prou. En un moment la meva corba de resistència va baixar en picat. El cos deia que baixés el ritme i intentés recuperar durant els propers dies. A veure si és possible. De moment, no vaig poder descansar ja que era l'aniversari de la meva filla i tocava fer un dinar per a una marabunta de nenes (i algun nen). Esgotat vaig acabar.

Aquest matí sessió lleugera de córrer. Aquesta tarda, en teoria, només estiraments i uns quants cops de puny per a millorar la tècnica.

Valoració d'aquests primers dies: esgotadors. I ara quan faig memòria del que s'ha fet, veig que no n'hi ha per tant, que no hauria d'estar tan fet caldo. Però és igual, he de continuar i estar ben a punt pel setembre, que qui vol gaudir primer ha de patir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada