Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

divendres, 8 d’agost del 2014

Presentació

Em dic Lluís, tinc 47 anys en el moment d'escriure això, pare d'una filla, treballador en una oficina (vol dir exercici 0) i posseïdor d'una panxa més que important. Amb aquesta premisa, què nassos faig creant un bloc dedicat a la boxa? És fàcil, començaré ara a practicar el "noble arte del boxeo" que deien Jaime Ugarte i Emilio Marquiegui. Ja ho sé, és una bogeria, però és tot un repte.

Segueixo la boxa des de petit amb les interrupcions derivades de la persecució mediàtica que està rebent aquest esport. En aquest moment és molt difícil poder serguir el dia a dia de les competicions i més des de la desaparició de Marca TV... bé, tot això no ve al cas. El que passa és que el meu amic Xavi (amb unes circunstàncies molt semblants a les meves) va pensar que volia fer boxa. Mira, no sé què li va passar pel cap. La qüestió és que no sabia on podia anar i, els llocs que coneixia eren massa cars. Li vaig comentar que el meu amic Adrià estava al Club Boxa Sant Adrià (on si no?) i que li preguntaria sobre el lloc, preus i demés. Com acostuma a passar en aquests casos, mentre parlava amb ell, jo anava pensant en un segon pla, la qual cosa va fer que, quan vaig acabar, vaig dir: "mira, jo també m'hi apuntaré, podria estar bé".

Tot seguit després de deixar anar aquesta bestiesa, vaig començar a posar-me les piles. Des de setembre passat que vaig a un gimnàs per a fer exercicis de caddio. Res, el just per a tenir un mínim de fons i no petar pujant unes escales. Ara ja fa un mes, he intensificat els exercicis per tal d'arribar al 8 de setembre (és quan, en teoria, hauria de començar al Club Boxa Sant Adrià) en les milllors condicions físiques possibles. Ja aniré explicant les evolucions.

I us preguntareu per què aquest bloc? No? Va, sí, encara que no us ho pregunteu ho respondré. M'agrada que em feu aquesta pregunta. Tinc unes fites i hi vull arribar. Crec que explicant-ho m'obligo una mica a no decaure i, crec que pot ser ineressant, l'anar seguint el camí transcorregut de ser una foca sedentària a un boxejador encara que sigui de pa sucat amb oli.

Una altra cosa que anirè posant són comentaris sobre boxa i que no tinguin res a veure amb mi ja que he estat remenant per la xarxa i veig que no hi ha pràcticament res de pàgines de boxa en català (en castellà quasi totes són d'Amèrica) i voldrian intentar, ni que sigui una mica, fer prendre consciència de que la boxa ja no és el que era, que és un esport molt digne i que requereix la ment molt clara i una gran intel·ligència per a estar a l'èlit. Que la gent s'oblidi de la imatge del boxejador sonat de per vida, dels mafiosos controlant els gimnasos i de la violència que el rodeja. Més violent és un Barça-Madrid de fútbol, per exemple.

En fi, de moment ja en tinc prou. És possible que demà comenci a donar cops de puny a un sac, però no és segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada