Tot va lenament, però bé

El cos m'està responent força bé, encara que avui, curiosament, estic com bastant cruixit. Reconec que em costa més del que em pensava el posar-me en forma però suposo que és un imperatiu de l'edat, que sempre és més vella que un mateix. Cap problema. Em conformo en no patir cap lesió seriosa ni cap tendinitis (ara per bocamoll ve quan agafo de tot). Tampoc la panxa em baixa com jo voldria (a casa no faig gaires esforços per a ajudar en aquesta tasca).
Abans de començar sempre faig una mica de peses i estiraments, la qual cosa noto bastant en positiu. M'imagino que també és positiu el fet de que comenci a acostumar-me a regre mastegots, encara que de moment no siguin massa forts, que m'estan deixant morats per totes bandes. És important rebre'n cada com menys, això voldira dir que aprenc a defensar-me. Defensa... aquí patiré. No hi ha manera de cobrir-me bé quan combino, sempre oblido la protecció. De fet, tremolo quan al combo (per cert que em lio sempre amb els combos) toca donar a la galta, encara que sigui fluix. He de recordar sempre de recolzar el guant a la cara, per fort que et peguin (i es nota molt el cop) ja que si el separes una mica el que causes quan et donen és fotre't tu l'hòstia com si te la llencés l'altre sense que vagis protegit.
Ah, i de moment el cap també em respon, no es cansa i demana més i més. Encara que només vaig dos dies a la setmana, la meva idea és fer-ho tres quan em senti prou bé. Vaig per bon camí però no vull forçar.

PD. Ja tinc entrades per a veure la vetllada del dia 24 a la Farga de l'Hospitalet. Crec que és el millor que s'ha programat per aquí des de fa mots anys i, si no s'omple, dubto que en veiem una com aquesta en molt de temps. A qui li vagi aquesta història, les entrades van de 20 a 30 €. No em semblen massa cares pel que es veurà.

Un incís

Bé, voldria fer un incís i deixar de parlar de mi. Ho faré de tant en tant, crec que no estaria malament. El que volia comentar és un combat que es disputarà a Atlantic City el 8 de novembre i que té dos ingredients que em fan especial il·lusió. El primer és el de l'aspirant, Bernard Hopkins, que el gener farà 50 anys. Saber que hi ha qui pot lluitar al més alt nivell en aquestes edats em fa pensar que encara puc fer alguna cosa (a nivell amateur i light, però alguna cosa). A més a més, ha tingut els collons de triar el rival més bèstia que podia triar: Sergei Kovalev, un autèntic "matador". Aquest és l'altre ingredient que m'agrada comentar, el tipus de boxejador que és Kovalev. El veus i t'adones que no cal estar molt fibrat per a tenir una pegada mortal. El veus i el seu pes el té a l'alçada, no als músculs. És àgil, ràpid i intel·ligent; amb això no cal estar excessivament musculós. En fi, només això.