Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

dimarts, 9 de setembre del 2014

Primer dia de gimnàs (o qui cony m'ha demanat ficar-me en això?)

Ahir vaig trepitjar per primer cop el club de boxa. Quan vas a entrar, esperes trobar un amtre com a les pel·lícules, amb fum, dos "indeseables" atonyinant-se damunt d'un ring i dos paios plens de cicatrius amanyant el proper combat. Res d'això. És un gimnàs normal, amb els seus aparells i la zona adaptada per a pegar (sacs de tot tipus i un ring de 12 cordes) i gent ben normal.

Vam arribar allà i vam xerrar una mica amb el Jose, l'entrenador. Quan ja estavem canviats ens va preguntar si havíem saltat algun cop a la corda. Sense esperar resposta ens escanejà amb la mirada i es respongué a ell mateix: "vistes aquestes panxes crec que no". En fi... una mica d'aparells per a escalfar i a començar la classe. Res de classes adaptades i entrenament progressiu, no, el "preescalfament" es feia al nivell de la resta de la gent: córrer, córrer, córrer de costat, córrer de l'altre costat, córrer normal, córrer fent l'1-2, córrer normal... després en grup i sense descansar, exercicis de braços, de cames, abdominals, flexions, més exercicis de braços, més exercicis de cames... tot aixó intensament i sense parar, histèria pura; després a tocar-se les espatlles, una manera cansada de jugar a tocar i parar, per dir-ho d'alguna manera. És divertit, es tracta de intentar tocar l'espatlla d'un company mentre que evites que els demés toquin la teva. Divertit i esgotador. El Jose ens mirava com estàvem i començà a cridar: "aquí huelo a gin-tonic, huelo a mucho alcohol!"; anava a dir-li que jo era més de Jack Daniel's, però no tenia força.

Acaba el "preescalfament". Estem morts. En teoria ara començava la part més tècnica. Li pregunto al Jose si nosaltres també ens posem els guants. Ell ens mira i diu "con esa cara de berenjena que teneis mejor que por hoy lo dejeis". Va ser poca estona però molt explosiu. Sumat a la xafogor del dia, allò era com un petit infern. Bé, tenint en compte que aquesta setmana és força estranya, ja ens emplacem a dilluns. La meva esperança és que per l'octubre ja em posi al dia físicament i pugui passar a la part tècnica. No sé. A la pregunta de qui cony m'ha demanat ficar-me en això, la resposta, suposo, que és jo solet i ningú més. Així que....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada