El primer de tot, la gran notícia: ja he après a saltar a la corda!! Bé, no duro més de 10 salts però ja vaig en bon camí. Ara falta aprendre a economitzar-ne esforços que, de moment, se'm fa esgotador.
La segona cosa és que començo a prendre consciència del que faig malament. El problema és que, sabent-ho, ho segueixo fent malament. Sé que hauré de posar molt d'emfasi en mecanitzar els moviments, sobretot els d'esquivar, que tinc molta tendència a posar la cara just allà on va el puny (i això, pel que he llegit, sembla ser que no és el que s'ha de fer). Es tractarà de fer servir el tercer dia (quan es pugui) per a fer totes les rutines que calgui. Pot ser la cosa més avorrida i pesada del món, però s'ha de fer.
La tercera és que, pel que sembla, el croixè ja el feia bé al començament. No sé en quin punt pegava malament ja que se'm doloria el canell. Ara ja no em passa. Igual és que apreto molt més les benes (la qual cosa no sé si és molt saludable).
Per cert, fa uns dies buscava per internet consells d'entrenament per a novells. Em va fer gràcia una que recomanava els següent: el primer que s'ha d'exercitar és el cardio, després es continua amb cardio i per acabar una mica de cardio. Si no s'assoleix una resistència de ferro és impossible de començar a fer la resta d'exercicis. Bé, no ho estic fent, precisament, d'aquesta manera però és una forma respectable de veure-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada