Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

dimarts, 4 de novembre del 2014

Progressa adequadament?

Hi ha moments en tot aprenentatge en què sembla que un s'estanqui. D'acord, només fa dos mesos que vaig començar i és impossible que s'hi pugui notar cap evolució substancial, i és molt possible que realment vagi progressant, molt de mica en mica, sense que me n'adoni. El problema està en la ment, que després de l'acceleració inicial sembla que hagi entrat en la corva d'una funció sigmoide en la que veus una fita, cada cop més a prop, però ni hi pots arribar mai. Sé que estic proper a un "canvi de pantalla" i hauria de fer alguna tipus d'exercici extra diferent als que ja faig per a poder trencar aquesta primera línia que se'm presenta. A veure si dono amb la clau i passo la primera pantalla... o, pot ser, sigui massa aviat encara. De moment tinc una mínima idea dels cops bàsics però segueixo liant-me massa amb els combos, la qual cosa fa que els hagi de fer lents i fluixos. Tampoc ajuda massa el fet de que sigui esquerrà, cosa que dificulta molt els exercicis en parella, tant per a mi com a per a qui hagi d'exercitar amb mi; sí, és molt possible que la meva dextria sigui un dels màxims inconvenients per a evolucionar de la millor manera. Encara és aviat per a fer grans valoracions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada