Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

dilluns, 10 de novembre del 2014

Crec que sé com, però no de quina manera

Crec que he trobat la manera de millorar en els combos. La primera cosa (i no me l'estan ensenyant) és el saber el per què faig les coses. Penso que només es pot millorar si saps el que estàs fent. Estic aprenent a base de juntar-me amb gent que en sap i fent-me ensenyar. També m'estic empapant de videos i tutorials que m'ensenyen a corregir errors. Un exemple clar és el meu ganxo (altrament conegut com a croché). El vaig aprendre a llençar com si fos un jab o un directe, o sigui, començant amb el puny vertical i colpejant en horitzontal. El problema és que cada cop em feien més mal els canells. No sabia si era per un embenat mal posat, uns guants mal posats o un escalfament mal fet. Ahir, per casualitat, vaig veure un video on explicaven errades típiques de principiants, i aquesta n'era una de les principals. Deien que fent-ho així es causaven moltes lesions (de fet ja ho estava descobrint) i que el puny havia d'acabar vertical, igual que com es llençava. Ahir ho vaig fer així i, sí, ja no fa mal. Em mosqueja que, si ho feia tan malament, ningú no m'ho fes notar.
Sobre els combos, a base de fer-me ensenyar pels que en saben, he aconseguit dividir-los en tres fases les quals s'han de pensar per separat.
1a fase: el joc de cames i la protecció. Es tracta de ballar davant el company intentant botar i movent les cames amb criteri, sense perdre'l de vista i protegint la cara com si ell t'hagués de pegar. Aquí s'ha d'entrenar molt les cames i, sobretot, aprendre a saltar bé amb la corda. Això és una feinada molt dura i llarga però s'intentarà.
2a fase: el combo. Aquí és intentar pensar què es pretén en cada moviment, si és per cotraatacar, si és per defensar. Es tracta d'intentar fer-ho cada cop més ràpid i fort, fent que cada moviment pugui sorgir mecànicament i per reflexe.
3a fase: fugida. Aquest sempre em costa, no per difícil si no per que no hi penso i també ha de sortir mecànicament. Es tracta de, quan has fet el combo que pretenies, apartar-te i no quedar-te a l'abast del contrari. En un combat, si et quedes al lloc, estàs fregit.
Ara he de trobar la manera de poder anar millorant, mica a mica, cadascun d'aquests punts. Sé que només porto dos mesos anant al gimnàs i que l'objectiu és a molt llarg termini, però va bé començar a prendre consciència de per on puc anar millorant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada