Planifiquem (i després ja farem el que ens roti)

Ahir anava pensant, mentre tornava del gimnàs, que ja començo a tenir una imatge global de la situació i que ja puc iniciar, ni que fos un esborrany, un full de ruta (ara que està tan de moda aquest concepte) per a assolir el que pretenc. Cal anar pas a pas, sense presses i sense marejar-me volent aprendre-ho tot de cop i ràpid. M'he fixat tres terminis:

1r: Assolir una molt bona forma física i mecanitzar els moviments. Això és més fàcil dir-ho que fer-ho. Quan es té una edat, segons quin exercici es faci comporta força riscos, des de lesions musculars a d'altres bastant més greus i fatals. S'ha de vigilar força. El mecanitzar moviments, és anar fent rutines molt seguides, fins a l'avorriment absolut, buscant temps d'on no n'hi ha i, sobretot, segrestar algú que te'ls dirigeixi i que et corregeixi les errades més petites per tal de no agafar vicis. Es tracta de que arribi un moment que la teva parella de combos no tingui la sensació de estar ensenyant més que entrenant.
2n: Quan estigui en forma i em mogui per intuïció, ja estaré en condicions de passar al següent nivell que serà adquirir força, musculació i velocitat. Durant la primera fase s'ha de procurar no perdre's en això ja que l'única cosa que s'aconsegueix és voler córrer i fer-ho tot malament. En aquest cas s'ha d'aplicar, com abans, la directiva de que primer és la salut. L'objectiu és poder fer els combos amb qualsevol parella intensament com si pensés més en el ring que en el gimnàs.
3r: Preparar-me per a fer sparring. Sé que és difícil però la meva idea és poder-ne fer alguns. En principi, en quan això passi, els meus objectius ja s'hauran complert. Deprés ja serà pensar en una quarta fase (o més ben dir, somniar) que seria la del combat, però aquesta està bastant descartada només per l'edat que tinc i la que tindré quan arribi a aquest punt.

Cap d'aquests objectius pot ser possible sense dues paraules les quals s'han de ficar al cervell com un mantra: disciplina i autodisciplina. Repetir-les cada cop que, subconscientment, et vinguin excuses per no anar un dia al gimnàs i quan et pensis que estàs rebentat i et vagin exigint cada cop més i intentis plegar.
Això queda molt bé escrit però caldrà aplicar-ho.