Sobre el respecte al contrari

Molt sovint sento dir que Ali va ser el més gran de la història de la boxa, com Senna de l'automobilisme o Bolt a l'atletisme. Igual sí, van ser els millors, però per a mi no els més grans. A tots tres els va faltar una cosa molt important i és el respecte al contrari. Sé que als més fanàtics els encanten els gestos extravertits del seu esportista preferit, els fa aixecar del seient i cridar amb més força, animant-lo a humiliar l'odiat rival.



Sobre el respecte, volia repescar un combat de fa uns quants anys, concretament del 27 de setembre de 2008 entre Shane Mosley i Ricardo Mayorga, tots dos ja aleshores veterans. Val a dir que, en general, el combat el va dominar de dalt a baix Mayorga deixant en evidència un Mosley que semblava ja a les acaballes de la seva carrera (fals tenint en compte que encara continua en actiu). El domini del nicaragüenc semblava total. Al final del vuitè ja celebrava la victòria i només li calia gestionar el combat amb intel·ligència. Però celebrar la victòria quan queden quatre assalts és la pitjor manca de respecte pel contrari i més per a algú amb la història de Shane Mosley. A partir d'aquell moment cada cop guanyador per part de Mayorga anava seguit de moviments de celebració. Es va arribar al dotzè el qual es desenvolupà igual que tot el combat. Faltaven 20 segons i el Nicaragüenc ja es veia campió. Fou aleshores quan Mosley, veient la desprotecció del contrari, deixà anar una ràpida combinació acabant amb una dreta que deixà Mayorga a terra quan quedaven 17 segons. No passa res, vuit segons a terra, compte de protecció i represa. Queden només tres segons i s'ha acabat. Mosley s'hi acosta. Falta un segon i la campana acaba amb l'americà. Mà dreta a la barbeta de Mayorga i adéu. Shane Mosley campió.



Amb això. la única cosa que vull dir és que s'ha de respectar el contrari en tots els casos, fins i tot quan sembla impossible que puguis perdre. Una mà (literalment) al darrer segon fa que et passi com a la lletera del conte i tots els teus somnis se'n vagin a norris per una distracció fruït de creure't el que encara no ets.