Bloc per a anar seguint l'evolució d'un sedentari pare de família, arribant inexorablement als 50 i molt passat de pes, que aspira a ser boxejador algun dia

divendres, 22 de gener del 2016

El meu primer llavi tallat


Sembla mentida però em va fer il·lusió i tot. Una defensa massa oberta va fer que m'arribés una mà, com diria aquell, "limpia como una mañana de primavera". El dolor no em va durar ni un segon, però vaig sortir d'allà amb cara més d'idiota de l'habitual. Ara anem a per l'ull morat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada