El "combat del segle"

Després de llegir comentaris de tos colors, he vist el combat. No entenc res de res. Què és el que ha decebut a la gent? Portem mesos dient que arriba amb 10 anys de retard, que serà més la prèvia que el mateix combat, que Mayweather anirà a evitar els atacs contundents de Pacquiao i que, si no el tomba en els primers assalts, serà als punts per l'americà... ha passat tot el que es deia que passaria i molta gent encara es queixa com si esperés una altra cosa. A mi, tècnicament m'ha semblat prou bo, no esperava més. Crec que a Pacquiao li ha faltat una mica de contundència en certs moments però ja té una edat. Sobre el tongo i les puntuacions voldria dir una cosa: metre les regles siguin les que són, el resultat em sembla correcte (que no just). M'explico: si domines un assalt de forma contundent i inapel·lable però el contrari no cau i no hi ha penalitzacions per joc brut, el guanyes 10-9; si en un assalt el contrari et llença només jabs inofensius però li entra un més que la suma de cops contundents que tu li has donat, guanya ell 10-9. Injust? Sí. Legal? També. Són unes normes que primen la noblesa per sobre de l'espectacularitat. Què volem? Això ens ho hauríem de plantejar.

Estamooous trabahandou en ellooooou

No m'he oblidat en cap moment d'aquest bolc, el que passa és que, després del darrer post i els objectius marcats, havia d'esperar algun resultat abans de dir res. A veure. El tema pes el duc fatal, he estat perdent un Kg per setmana fins que ha arribat un punt en el que m'he estancat i em costa molt baixar cada gram. El tema cintura l'he millorat molt ja que he començat a fer una rutina a tal efecte que me l'ha flexibilitzat força. El cardio evoluciona molt bé i espero millorar-lo més. La qüestió de la musculació, vaig fent. Hauria de fer més, ho reconec, encara que hi ha qui diu que no s'ha de fer peses abans de l'entrenament i després, com que un ja està cansat. Ja amb altres coses, hauria d'entrenar molt el joc de cames, que ahir em van dir Chiquito de la Calzada (comoorrrrrr, vaig pensar).
En fi, combino entrenaments en solitari i entrenaments particulars. Penso que em va força bé la cosa, però sé que això va per molt llarg.

Anem encarrilats

Si algú llegeix les entrades anteriors pensarà que no tinc ni idea de per on navego.. i en certa manera tindrà raó. Miro, observo i trec conclusions. Després em faig un full de ruta segons el que après, i cada cop canvia, això és la conya de la situació. Ara vinc amb el que crec que és el definitiu (fins el proper canvi d'opinió).
Em vaig reunir amb mi mateix i tots dos vam analitzar la situació fredament. :
- Els meus objectius són a dos anys vista i són poc ambiciosos. Bàsicament és poder arribar a fer un espàrring (que com tothom sap és una activitat que consisteix en menjar molts espàrrecs).
- Per a assolir-ho requereixo d'una tècnica gairebé perfecta i mecanització de moviments.
- És difícil assolir la tècnica perfecta amb la capa de greix que m'envolta. Per a mecanitzar els moviments s'ha de fer un entrenament llarg i intens.
- Per tant, els objectius a mig termini són: seguir baixant pes (això va per bon camí. De l'estiu fins ara he baixat vora vint quilos i l'objectiu és baixar-ne quinze o vint més fins el juliol) i millorar la resistència.
És per això que, en aquest moment, cal reduir l'exercici explosiu (no treure'l) i augmentar l'aeròbic. Això farà augmentar la resistència i baixar el pes. A mesura que vagi aprimant i aguanti més físicament, cal insistir en els exercicis que em duguin a millorar els reflexos i l'agilitat. Tot això sense oblidar la tècnica; s'ha de matxacar fort amb això, però sempre tenir clar que no és un objectiu a assolir abans de l'estiu.
Si puc arribar a setembre pesant al voltant de setanta quilos i amb una més que acceptable resistència, aleshores ja ens podem centrar en la tècnica i les rutines, deixant el cardio només com a rutina de manteniment. La idea és poder arribar al maig-juny de 2016 amb un pes que rondi els seixanta-cinc, musculació i potència justa per fer mal, joc més que correcte de cames i mecanització quasi inconscient dels combos. Amb això crec que ja puc pujar al ring a fer algun espàrring.

Quant més aprenc més veig que no en tinc ni idea

Després de les presumptes festes cal tornar a posar la panxa al seu lloc. Hi he seguit anant i he fet força exercici de cardio, però sembla que insuficient com per a impedir que el menjar i el beure faci els seus estralls.
Bé, ara m'estic centrant en fer força repeticions, combos bàsics i perfeccionar els moviments. Em miro als miralls més que mai (traumàtic com res al món) i, sense que m'ho diguin ja veig dues coses: tinc tendència a inclinar-me massa al davant i que em falta molta cintura. Intento corregir-ho però segueixo sense veure-ho clar quan em miro. Altre cosa que intentaré mecanitzar però que quan ho faig sense pensar sempre em surt malament, és el moviment d'esquivar els cops. Això crec que també té relació amb la qüestió de la cintura. Altra cosa és que el problema de la cintura va lligat a la grandària de la panxa, pel que sembla.
Una altra cosa que intento corregir és la manera de enganxar els uppers. Tinc la tendència d'agafar força tirant el colze enrere, quan el que he de tirar enrere és l'espatlla i pegar amb tot el cos procurant sempre baixar el cap per a que no quedi massa desprotegit.
Tot són petites coses que cal mecanitzar i axó només s'assoleix deixant-ho hores i més hores repetint moviments fins al màxim de l'avorriment.

Els avantatges (?) de ser esquerrà

Ara em moc una mica per intuició i sense tenir prou experiència com per a demostrar aquesta apreciació. però el cas és que, pel que vaig veient, ser esquerrà pot donar-te un gran avantatge en una lluita contra un dretà. M'explico. Crec haver comentat que hi ha certs cops de contraatac que es mecanitzen en funció del moviment de defensa. Aquests mecanismes els agafes repetint combos semblants seguint les instruccions de l'entrenador. Per exemple (i ara me l'invento) pot dir: Jab, directe i ganxo d'esquerra per a contraatacar amb upper de dreta aprofitant el moviment de balanceig. Què passa? Evidentment és un cop potent ja que ve de la mà bona i aprofita tot el moviment de cintura. Si el que ataca és un esquerrà, serà jab, directe i ganxo de dreta. La resposta hauria de venir de la mà dolenta. Això sembla que els descoloca i, sovint, els surten moviments contranatura. Els esquerrans, però, estan acostumats a respondre els dretans i un s'acostuma a optimitzar el moviment de la mà dolenta. Això és amb el que podrien tenir més dificultat els dretans, ja que estan acostumats a respondre altres dretans.
No sé si m'he explicat bé ni si això són apreciacions errònies de novell.

Planifiquem (i després ja farem el que ens roti)

Ahir anava pensant, mentre tornava del gimnàs, que ja començo a tenir una imatge global de la situació i que ja puc iniciar, ni que fos un esborrany, un full de ruta (ara que està tan de moda aquest concepte) per a assolir el que pretenc. Cal anar pas a pas, sense presses i sense marejar-me volent aprendre-ho tot de cop i ràpid. M'he fixat tres terminis:

1r: Assolir una molt bona forma física i mecanitzar els moviments. Això és més fàcil dir-ho que fer-ho. Quan es té una edat, segons quin exercici es faci comporta força riscos, des de lesions musculars a d'altres bastant més greus i fatals. S'ha de vigilar força. El mecanitzar moviments, és anar fent rutines molt seguides, fins a l'avorriment absolut, buscant temps d'on no n'hi ha i, sobretot, segrestar algú que te'ls dirigeixi i que et corregeixi les errades més petites per tal de no agafar vicis. Es tracta de que arribi un moment que la teva parella de combos no tingui la sensació de estar ensenyant més que entrenant.
2n: Quan estigui en forma i em mogui per intuïció, ja estaré en condicions de passar al següent nivell que serà adquirir força, musculació i velocitat. Durant la primera fase s'ha de procurar no perdre's en això ja que l'única cosa que s'aconsegueix és voler córrer i fer-ho tot malament. En aquest cas s'ha d'aplicar, com abans, la directiva de que primer és la salut. L'objectiu és poder fer els combos amb qualsevol parella intensament com si pensés més en el ring que en el gimnàs.
3r: Preparar-me per a fer sparring. Sé que és difícil però la meva idea és poder-ne fer alguns. En principi, en quan això passi, els meus objectius ja s'hauran complert. Deprés ja serà pensar en una quarta fase (o més ben dir, somniar) que seria la del combat, però aquesta està bastant descartada només per l'edat que tinc i la que tindré quan arribi a aquest punt.

Cap d'aquests objectius pot ser possible sense dues paraules les quals s'han de ficar al cervell com un mantra: disciplina i autodisciplina. Repetir-les cada cop que, subconscientment, et vinguin excuses per no anar un dia al gimnàs i quan et pensis que estàs rebentat i et vagin exigint cada cop més i intentis plegar.
Això queda molt bé escrit però caldrà aplicar-ho.

Això va per llarg (però ja sé el que és "això")

El primer de tot, la gran notícia: ja he après a saltar a la corda!! Bé, no duro més de 10 salts però ja vaig en bon camí. Ara falta aprendre a economitzar-ne esforços que, de moment, se'm fa esgotador.
La segona cosa és que començo a prendre consciència del que faig malament. El problema és que, sabent-ho, ho segueixo fent malament. Sé que hauré de posar molt d'emfasi en mecanitzar els moviments, sobretot els d'esquivar, que tinc molta tendència a posar la cara just allà on va el puny (i això, pel que he llegit, sembla ser que no és el que s'ha de fer). Es tractarà de fer servir el tercer dia (quan es pugui) per a fer totes les rutines que calgui. Pot ser la cosa més avorrida i pesada del món, però s'ha de fer.
La tercera és que, pel que sembla, el croixè ja el feia bé al començament. No sé en quin punt pegava malament ja que se'm doloria el canell. Ara ja no em passa. Igual és que apreto molt més les benes (la qual cosa no sé si és molt saludable).
Per cert, fa uns dies buscava per internet consells d'entrenament per a novells. Em va fer gràcia una que recomanava els següent: el primer que s'ha d'exercitar és el cardio, després es continua amb cardio i per acabar una mica de cardio. Si no s'assoleix una resistència de ferro és impossible de començar a fer la resta d'exercicis. Bé, no ho estic fent, precisament, d'aquesta manera però és una forma respectable de veure-ho.