Anem millorant, però...

Fa dies que no hi poso res. No és que no hagi fet res, el que passa és que és de poca rellevància... o igual no tan poca. M'explico: els exercicis van, més o menys igual sempre encara que ja he millorat un xic en la forma física. Suposo que el que no faci tanta xafogor també influeix. Una altra cosa que he de millorar, i molt, és a l'hora d'esquivar els cops. I això ho he notat!! Recordeu aquell exercici que us explicava d'intentar tocar l'espatlla del company i d'evitar que toquin la teva? Doncs quan et fan molts petits toca al mateix lloc passa això:

Ah, la foto està feta una setmana després de l'entrenament en qüestió. Fantàstic! Veient com respon el meu cos a aquests "copets" avui crec que intentaré ser més efectiu a l'hora d'esquivar. En fi. Pel que fa a altres coses m'estic empapant molt de teoria... teoria la qual el professor em tombarà el primer dia que m'ensenyi la seva. Però ja veurem,

Seguirem informant.

Ja he començat a fotre hòsties

Ahir, per fi, vaig fotre hòsties.

La veritat és que tenia ben poques ganes de fer res. Ahir al migdia cardava una xafogor que era per a quedar-se a casa. Arribo, faig el dinar, després he de guardar una burrada de roba, poso l'ordinador i no engega... començo a posar-me de mala llet. La xafogor augmenta. Ara no tinc temps, he de marxar al gimnàs. Surto de casa ja cansat... total, un panorama fantàstic per a començar a fer exercici intens.

En fi, vaig fer uns minutets de bicicleta per a escalfar, unes peses i a fer estiraments. Suava de la humitat. Ja no hi hauria anat, pero m'havia d'obligar. A les sis començava el "preescalfament": igual que l'altre dia, córrer una bona estona combinant certs exercicis en plena cursa. Sense descansar, estiraments i exercicis dirigits. Em fa l'efecte que no va ser tan bèstia com dimarts passat (o és que ahir jo estava millor, no sé). Al final el crit de "sombra!". Estava cansat però no esgotat. Genial, em podré posar els guants! Calia buscar parella de ball i anar fent els combos que s'anaven proposant a mode de coreografia. Ho vaig fer amb un que era novell i esquerrà com jo. Els combos els anàvem fent lentament i augmentant la potència segons li agafàvem el truc. Hi havia gent que ho feia amb molta intensitat, normal. Ja, a la fi, el millor: anar a buscar el tronc del contrari i protegir-te de l'altre.... això sí, fluixet. Vaig gaudir com no ho havia fet en temps. Bé, nosaltres donàvem fluixet, però d'altres s'atonyinaven amb ganes. Vaig rebre dos "copets" al fetge que els vaig notar (arriben a ser forts i em deixen a terra). Per a acabar, una mica de sac.

Curiosament vaig sortir al carrer i em notava menys cansat que al sortir de casa. Menys cansat i mentalment relaxat. Arribar i pensar que l'ordinador ja s'arreglaria i, si no, doncs no. Jo què sé, estava bé, no tenia ganes de amoïnar-me i els problemes me la suaven.

Abans hagués començat a fer boxa!

Primer dia de gimnàs (o qui cony m'ha demanat ficar-me en això?)

Ahir vaig trepitjar per primer cop el club de boxa. Quan vas a entrar, esperes trobar un amtre com a les pel·lícules, amb fum, dos "indeseables" atonyinant-se damunt d'un ring i dos paios plens de cicatrius amanyant el proper combat. Res d'això. És un gimnàs normal, amb els seus aparells i la zona adaptada per a pegar (sacs de tot tipus i un ring de 12 cordes) i gent ben normal.

Vam arribar allà i vam xerrar una mica amb el Jose, l'entrenador. Quan ja estavem canviats ens va preguntar si havíem saltat algun cop a la corda. Sense esperar resposta ens escanejà amb la mirada i es respongué a ell mateix: "vistes aquestes panxes crec que no". En fi... una mica d'aparells per a escalfar i a començar la classe. Res de classes adaptades i entrenament progressiu, no, el "preescalfament" es feia al nivell de la resta de la gent: córrer, córrer, córrer de costat, córrer de l'altre costat, córrer normal, córrer fent l'1-2, córrer normal... després en grup i sense descansar, exercicis de braços, de cames, abdominals, flexions, més exercicis de braços, més exercicis de cames... tot aixó intensament i sense parar, histèria pura; després a tocar-se les espatlles, una manera cansada de jugar a tocar i parar, per dir-ho d'alguna manera. És divertit, es tracta de intentar tocar l'espatlla d'un company mentre que evites que els demés toquin la teva. Divertit i esgotador. El Jose ens mirava com estàvem i començà a cridar: "aquí huelo a gin-tonic, huelo a mucho alcohol!"; anava a dir-li que jo era més de Jack Daniel's, però no tenia força.

Acaba el "preescalfament". Estem morts. En teoria ara començava la part més tècnica. Li pregunto al Jose si nosaltres també ens posem els guants. Ell ens mira i diu "con esa cara de berenjena que teneis mejor que por hoy lo dejeis". Va ser poca estona però molt explosiu. Sumat a la xafogor del dia, allò era com un petit infern. Bé, tenint en compte que aquesta setmana és força estranya, ja ens emplacem a dilluns. La meva esperança és que per l'octubre ja em posi al dia físicament i pugui passar a la part tècnica. No sé. A la pregunta de qui cony m'ha demanat ficar-me en això, la resposta, suposo, que és jo solet i ningú més. Així que....

Descans

Fa dies que no poso res. No és que no hagi fet res però del que es tractava aquests dies era de posar-me les piles de cara a la setmana que ve que és quan, en teoria, començo a fer boxa seriosament. Des de l'últim cop que vaig escriure, és corregut molt, caminat més i he donat uns quants cops de puny. No he saltat a la corda però he millorat molt el jab i l'1-2. De cara a la qüestió cardiovascular crec que les caminades de més de 10 Km pel Collsacabra, anar caminant d'Olot a Cantonigròs i la (habitual) ascensió als Bastiments haurien d'haver anat bé... bé? No sé si hi té res a veure però la matinada de dilluns a dimarts el cos em va donar un ensurt de por com recordant-me que m'estava passat de la ratlla per l'edat que tenia. Afortunadament no era res greu i només una qüestió muscular, escandalosa però muscular. Això sí, la metgessa d'urgències em va dir que reduís l'exercici i que em dediqués a sessions lleugeres de no més d'una hora i que, en tot cas, vagi augmentant poc a poc si tot va bé, però que no faci bestieses.

Hauria de fer cas?

Parlant d'altres coses que no tenen res a veure amb mi, aquest cap de setmana hi ha el combat Kiko Martínez contra Carl Frampton a Dublin. Martínez defensarà el títol mundial de Supergall. Ho dic per que sembla que aquest esport està proscrit i perseguit en aquest país i que hi ha una autèntica fòbia a escriure res que hi estigui relacionat. Per a qui li pugui interessar, a la pàgina de marca.com es pot comprar per 2,99 € i es podrà veure tota la vetllada a partir de dissabte a les 9,30. I si es vol, es podrà gaudir en diferit quan es vulgui fins el dia 13 que serà, suposo i espero, quan retransmetran el Floyd Mayweather contra el Chino Maidana.

Necessito descansar

Porto 5 dies de pretemporada i el meu cos m'està dient que baixi el ritme, que m'estic passant. Suposo que també hi entren els factors extraesportius. M'explico, arribar al poble en plena festa major... això afegeix un punt extra d'esforç ja que t'obliga a fer certs sobre-exercicis de cames i de fetge. No, no és un bon començament per a una preparació òptima. En fi.

A veure, comencem per divendres. Començament de vacances, visca! Vacances? I una merda vacances!! Comença la feina de veritat. Després de recuperar-nos del ball de dijous, vam anar a córrer per la tarda. Èpica total, estàvem de postal corrent sota una pluja de mil dimonis. Sense assecar-me, sessió de gimnàs a tope. Peses, estiraments, pilota medicinal, jocs de peus i uns quants cops de puny. Ara tocava fer els ganxos d'esquerra i dreta. Fer la força de cintura cap a baix sense moure el tronc i llençant el ganxo amb el colze aixecat mentre amb l'altra mà cobreixes la defensa. Difícil de pensar en tot això al mateix temps. No se'm permetia marxar sense fer-ne 10 seguits correctament. Estava mort. Ara entenia els boxejadors que abracen el contrari quan estan fets caldo, jo ho feia amb el sac. Fi de sessió i a casa.

Dissabte. Bàsicament càrdio. Per la tarda breus tandes de córrer i, a la fi, una caminada de 12 km per la serra. Encara quedava forces per a anar a ballar a l'envelat fins les tantes de la nit.

Diumenge. Figura que tocava descansar però per la nit tocava la tradicional marxa nocturna. Res, 6 Km perfectament suportables.

El dilluns només vam córrer. Cap problema.

El dimarts ja va ser el dia fantàstic. Caminada per la serra a pas fort i sessió de gimnàs. Aquí les forces em van dir que ja en tenia prou. En un moment la meva corba de resistència va baixar en picat. El cos deia que baixés el ritme i intentés recuperar durant els propers dies. A veure si és possible. De moment, no vaig poder descansar ja que era l'aniversari de la meva filla i tocava fer un dinar per a una marabunta de nenes (i algun nen). Esgotat vaig acabar.

Aquest matí sessió lleugera de córrer. Aquesta tarda, en teoria, només estiraments i uns quants cops de puny per a millorar la tècnica.

Valoració d'aquests primers dies: esgotadors. I ara quan faig memòria del que s'ha fet, veig que no n'hi ha per tant, que no hauria d'estar tan fet caldo. Però és igual, he de continuar i estar ben a punt pel setembre, que qui vol gaudir primer ha de patir.

Ja no sóc un nen

Ahir vaig anar al gimnàs per a fer una sessió intensiva i provar-me fins on puc arribar (de moment) i amb què he d'anar amb compte. De moment, ja fa alguns dies que vaig notar una vella lesió de guerra al menisc esquerre de fa més de 20 anys i que en fa uns 14 que no es manifestava. Va, compra't una genollera per a repartit l'esforç. No sé si hi té alguna cosa a veure però corrent fort amb la cinta se'm carregà molt el tormell esquerre. Vaig parar i em vaig dedicar a estirar, fer una mica de peses, i hi vaig tornar però una mica més tranquil. Cap problema, ja no em va fer més mal. Després més peses i estiraments.

Aquest matí, però, el genoll m'estava explicant la seva vida però pel davant. És curiós, sempre és la cama esquerra la que em dóna problemes. S'haurà de gestionar amb precaució i no fer bestieses aquest estiu (o més de les que ja penso fer). El pla de preparació és fer tot el cardio que es pugui, entrenament explosiu, una mica de natació i alguna caminadeta (les sortides previstes són Olot-Cantonigròs, el Puigsacalm i la tradicional de cada any que és el pic de Bastiments). Els objectius per al 8 de setembre (que és quan torno) són: aconseguir una forma física decent (vaig per bon camí) sense trencar-me (no vaig per bon camí), poder saltar mínimament bé amb la comba (serà el més difícil) i poder fer amb un mínim de tècnica l'1-2 (això és el més divertit). A veure el que donen tres setmanes.

Primera presa de contacte

Dissabte em vaig fer una petita idea del que m'espera aquest estiu... i no vull ni imaginar-me, si això és només per a fer boqueta, el que em tocarà patir a partir de setembre. La veritat és que físicament vaig sobreviure força bé, millor del que esperava, però com he dit, és només una primera presa de contacte. Anem a analitzar una mica el que s'ha fet:

Córrer: per si algú no sap el que vol dir córrer, és el que comunment es coneix per "running". Córrer a pas suau durant 7 minuts i caminar durant 3; aixó tres cops, o sigui, durant mitja hora. Bé, cap problema.
Comba: saltar a la corda com fan les nenes al pati de l'escola. Bé, igual una mica més ràpid i sense cantar cançonetes. Crec que amb això és amb el que patiré més. Em falta molta coordinació i, amb les meves habilitats innates, el ridícul està servit. No em rendiré. He d'arribar a setembre podent fer, al menys, deu salts seguits sense ensopegar.
Pilota medicinal: suposo que es diu medicinal per que els metges es deuen fer d'or curant fractures de dits. Es tracta d'anar-se passant un a l'altre una pilota que pesa un ou. Va anar força bé, el que passa és que crec que si l'agafes malament, t'ha de destrossar els dits.
Peses: repeticions amb diversos tipus de peses. De moment pocs problemes. M'imagino que dia a dia anirà augmentant el nivell i aleshores sí que començaran els problemes.
Punys: pensava que no arribaria el moment de posar-me els guants. Per fer boqueta, va tocar una mica de tot. 1-2 1-2 1-2 al sac. Ja de bones primeres, vaig haver de prendre consciència de la posició dels peus, la defensa, deixar un jab sec i ràpid mentre que amb la mà esquerra m'havia de cubrir bé (per als dretans, seria la mà dreta) i deixar-la anar quant la dreta tornés i cubrís la defensa adequadament. Mica a mica vaig anar agafant el truc. Evidentment (i espero que així sigui), la rutina serà el aprendre a llençar correctament el jab i només el jab i després anar a l'1-2.

Ahir al matí una mica més de correguda (no s'admeten acudits dolents al respecte) i com nou a casa. En fi, no sé si baixaré panxa amb això ja que sóc una persona de bon menjar i millor beure i, a l'estiu, això s'extrema més i no penso renunciar a cap dels meus plaers (la qual cosa fa que tingui més mèrit l'aconseguir el que em proposo).

Seguiré explicant.