Progressa adequadament?

Hi ha moments en tot aprenentatge en què sembla que un s'estanqui. D'acord, només fa dos mesos que vaig començar i és impossible que s'hi pugui notar cap evolució substancial, i és molt possible que realment vagi progressant, molt de mica en mica, sense que me n'adoni. El problema està en la ment, que després de l'acceleració inicial sembla que hagi entrat en la corva d'una funció sigmoide en la que veus una fita, cada cop més a prop, però ni hi pots arribar mai. Sé que estic proper a un "canvi de pantalla" i hauria de fer alguna tipus d'exercici extra diferent als que ja faig per a poder trencar aquesta primera línia que se'm presenta. A veure si dono amb la clau i passo la primera pantalla... o, pot ser, sigui massa aviat encara. De moment tinc una mínima idea dels cops bàsics però segueixo liant-me massa amb els combos, la qual cosa fa que els hagi de fer lents i fluixos. Tampoc ajuda massa el fet de que sigui esquerrà, cosa que dificulta molt els exercicis en parella, tant per a mi com a per a qui hagi d'exercitar amb mi; sí, és molt possible que la meva dextria sigui un dels màxims inconvenients per a evolucionar de la millor manera. Encara és aviat per a fer grans valoracions.

Tot va lenament, però bé

El cos m'està responent força bé, encara que avui, curiosament, estic com bastant cruixit. Reconec que em costa més del que em pensava el posar-me en forma però suposo que és un imperatiu de l'edat, que sempre és més vella que un mateix. Cap problema. Em conformo en no patir cap lesió seriosa ni cap tendinitis (ara per bocamoll ve quan agafo de tot). Tampoc la panxa em baixa com jo voldria (a casa no faig gaires esforços per a ajudar en aquesta tasca).
Abans de començar sempre faig una mica de peses i estiraments, la qual cosa noto bastant en positiu. M'imagino que també és positiu el fet de que comenci a acostumar-me a regre mastegots, encara que de moment no siguin massa forts, que m'estan deixant morats per totes bandes. És important rebre'n cada com menys, això voldira dir que aprenc a defensar-me. Defensa... aquí patiré. No hi ha manera de cobrir-me bé quan combino, sempre oblido la protecció. De fet, tremolo quan al combo (per cert que em lio sempre amb els combos) toca donar a la galta, encara que sigui fluix. He de recordar sempre de recolzar el guant a la cara, per fort que et peguin (i es nota molt el cop) ja que si el separes una mica el que causes quan et donen és fotre't tu l'hòstia com si te la llencés l'altre sense que vagis protegit.
Ah, i de moment el cap també em respon, no es cansa i demana més i més. Encara que només vaig dos dies a la setmana, la meva idea és fer-ho tres quan em senti prou bé. Vaig per bon camí però no vull forçar.

PD. Ja tinc entrades per a veure la vetllada del dia 24 a la Farga de l'Hospitalet. Crec que és el millor que s'ha programat per aquí des de fa mots anys i, si no s'omple, dubto que en veiem una com aquesta en molt de temps. A qui li vagi aquesta història, les entrades van de 20 a 30 €. No em semblen massa cares pel que es veurà.

Un incís

Bé, voldria fer un incís i deixar de parlar de mi. Ho faré de tant en tant, crec que no estaria malament. El que volia comentar és un combat que es disputarà a Atlantic City el 8 de novembre i que té dos ingredients que em fan especial il·lusió. El primer és el de l'aspirant, Bernard Hopkins, que el gener farà 50 anys. Saber que hi ha qui pot lluitar al més alt nivell en aquestes edats em fa pensar que encara puc fer alguna cosa (a nivell amateur i light, però alguna cosa). A més a més, ha tingut els collons de triar el rival més bèstia que podia triar: Sergei Kovalev, un autèntic "matador". Aquest és l'altre ingredient que m'agrada comentar, el tipus de boxejador que és Kovalev. El veus i t'adones que no cal estar molt fibrat per a tenir una pegada mortal. El veus i el seu pes el té a l'alçada, no als músculs. És àgil, ràpid i intel·ligent; amb això no cal estar excessivament musculós. En fi, només això.

Anem millorant, però...

Fa dies que no hi poso res. No és que no hagi fet res, el que passa és que és de poca rellevància... o igual no tan poca. M'explico: els exercicis van, més o menys igual sempre encara que ja he millorat un xic en la forma física. Suposo que el que no faci tanta xafogor també influeix. Una altra cosa que he de millorar, i molt, és a l'hora d'esquivar els cops. I això ho he notat!! Recordeu aquell exercici que us explicava d'intentar tocar l'espatlla del company i d'evitar que toquin la teva? Doncs quan et fan molts petits toca al mateix lloc passa això:

Ah, la foto està feta una setmana després de l'entrenament en qüestió. Fantàstic! Veient com respon el meu cos a aquests "copets" avui crec que intentaré ser més efectiu a l'hora d'esquivar. En fi. Pel que fa a altres coses m'estic empapant molt de teoria... teoria la qual el professor em tombarà el primer dia que m'ensenyi la seva. Però ja veurem,

Seguirem informant.

Ja he començat a fotre hòsties

Ahir, per fi, vaig fotre hòsties.

La veritat és que tenia ben poques ganes de fer res. Ahir al migdia cardava una xafogor que era per a quedar-se a casa. Arribo, faig el dinar, després he de guardar una burrada de roba, poso l'ordinador i no engega... començo a posar-me de mala llet. La xafogor augmenta. Ara no tinc temps, he de marxar al gimnàs. Surto de casa ja cansat... total, un panorama fantàstic per a començar a fer exercici intens.

En fi, vaig fer uns minutets de bicicleta per a escalfar, unes peses i a fer estiraments. Suava de la humitat. Ja no hi hauria anat, pero m'havia d'obligar. A les sis començava el "preescalfament": igual que l'altre dia, córrer una bona estona combinant certs exercicis en plena cursa. Sense descansar, estiraments i exercicis dirigits. Em fa l'efecte que no va ser tan bèstia com dimarts passat (o és que ahir jo estava millor, no sé). Al final el crit de "sombra!". Estava cansat però no esgotat. Genial, em podré posar els guants! Calia buscar parella de ball i anar fent els combos que s'anaven proposant a mode de coreografia. Ho vaig fer amb un que era novell i esquerrà com jo. Els combos els anàvem fent lentament i augmentant la potència segons li agafàvem el truc. Hi havia gent que ho feia amb molta intensitat, normal. Ja, a la fi, el millor: anar a buscar el tronc del contrari i protegir-te de l'altre.... això sí, fluixet. Vaig gaudir com no ho havia fet en temps. Bé, nosaltres donàvem fluixet, però d'altres s'atonyinaven amb ganes. Vaig rebre dos "copets" al fetge que els vaig notar (arriben a ser forts i em deixen a terra). Per a acabar, una mica de sac.

Curiosament vaig sortir al carrer i em notava menys cansat que al sortir de casa. Menys cansat i mentalment relaxat. Arribar i pensar que l'ordinador ja s'arreglaria i, si no, doncs no. Jo què sé, estava bé, no tenia ganes de amoïnar-me i els problemes me la suaven.

Abans hagués començat a fer boxa!

Primer dia de gimnàs (o qui cony m'ha demanat ficar-me en això?)

Ahir vaig trepitjar per primer cop el club de boxa. Quan vas a entrar, esperes trobar un amtre com a les pel·lícules, amb fum, dos "indeseables" atonyinant-se damunt d'un ring i dos paios plens de cicatrius amanyant el proper combat. Res d'això. És un gimnàs normal, amb els seus aparells i la zona adaptada per a pegar (sacs de tot tipus i un ring de 12 cordes) i gent ben normal.

Vam arribar allà i vam xerrar una mica amb el Jose, l'entrenador. Quan ja estavem canviats ens va preguntar si havíem saltat algun cop a la corda. Sense esperar resposta ens escanejà amb la mirada i es respongué a ell mateix: "vistes aquestes panxes crec que no". En fi... una mica d'aparells per a escalfar i a començar la classe. Res de classes adaptades i entrenament progressiu, no, el "preescalfament" es feia al nivell de la resta de la gent: córrer, córrer, córrer de costat, córrer de l'altre costat, córrer normal, córrer fent l'1-2, córrer normal... després en grup i sense descansar, exercicis de braços, de cames, abdominals, flexions, més exercicis de braços, més exercicis de cames... tot aixó intensament i sense parar, histèria pura; després a tocar-se les espatlles, una manera cansada de jugar a tocar i parar, per dir-ho d'alguna manera. És divertit, es tracta de intentar tocar l'espatlla d'un company mentre que evites que els demés toquin la teva. Divertit i esgotador. El Jose ens mirava com estàvem i començà a cridar: "aquí huelo a gin-tonic, huelo a mucho alcohol!"; anava a dir-li que jo era més de Jack Daniel's, però no tenia força.

Acaba el "preescalfament". Estem morts. En teoria ara començava la part més tècnica. Li pregunto al Jose si nosaltres també ens posem els guants. Ell ens mira i diu "con esa cara de berenjena que teneis mejor que por hoy lo dejeis". Va ser poca estona però molt explosiu. Sumat a la xafogor del dia, allò era com un petit infern. Bé, tenint en compte que aquesta setmana és força estranya, ja ens emplacem a dilluns. La meva esperança és que per l'octubre ja em posi al dia físicament i pugui passar a la part tècnica. No sé. A la pregunta de qui cony m'ha demanat ficar-me en això, la resposta, suposo, que és jo solet i ningú més. Així que....

Descans

Fa dies que no poso res. No és que no hagi fet res però del que es tractava aquests dies era de posar-me les piles de cara a la setmana que ve que és quan, en teoria, començo a fer boxa seriosament. Des de l'últim cop que vaig escriure, és corregut molt, caminat més i he donat uns quants cops de puny. No he saltat a la corda però he millorat molt el jab i l'1-2. De cara a la qüestió cardiovascular crec que les caminades de més de 10 Km pel Collsacabra, anar caminant d'Olot a Cantonigròs i la (habitual) ascensió als Bastiments haurien d'haver anat bé... bé? No sé si hi té res a veure però la matinada de dilluns a dimarts el cos em va donar un ensurt de por com recordant-me que m'estava passat de la ratlla per l'edat que tenia. Afortunadament no era res greu i només una qüestió muscular, escandalosa però muscular. Això sí, la metgessa d'urgències em va dir que reduís l'exercici i que em dediqués a sessions lleugeres de no més d'una hora i que, en tot cas, vagi augmentant poc a poc si tot va bé, però que no faci bestieses.

Hauria de fer cas?

Parlant d'altres coses que no tenen res a veure amb mi, aquest cap de setmana hi ha el combat Kiko Martínez contra Carl Frampton a Dublin. Martínez defensarà el títol mundial de Supergall. Ho dic per que sembla que aquest esport està proscrit i perseguit en aquest país i que hi ha una autèntica fòbia a escriure res que hi estigui relacionat. Per a qui li pugui interessar, a la pàgina de marca.com es pot comprar per 2,99 € i es podrà veure tota la vetllada a partir de dissabte a les 9,30. I si es vol, es podrà gaudir en diferit quan es vulgui fins el dia 13 que serà, suposo i espero, quan retransmetran el Floyd Mayweather contra el Chino Maidana.